Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 1 abril

Venanci, bisbe i màrtir; Víctor, Esteve, Irineu, màrtirs; Hug, Cels, bisbes; Macari, confessor, i Teodora, màrtir.

Refrany

No donis l'hivern per acabat que la lluna d'abril no hagi passat.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

El poble és com l'aigua; l'exèrcit, com el verí . (Mao Zedong)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Banyoles

Dimecres, 01 abril 2020

Exposicions

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Prop de Banyoles

Dimecres, 01 abril 2020

Diversos

Vilabertran

08.00. Davant del Parc de Salut. Marxa nòrdica. Mostar més dates

Dies 19, 26/02, 4, 11, 18, 25/03, 1, 8, 15, 22 i 29/04

Donació de sang

Salt

16.00 a 20.00. Hotel Entitats..

Exposicions

Palol de Revardit

Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Museu d'Art de Girona. Falsos verdaders. L'art de l'engany. Fins al 19 d'abril.

Museu d'Història de Girona. Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil Espanyola (1936-1930). Fins al 24 de maig.

Espai Santa CaterinaCorrupció! Revolta ètica. Fins a l'11 d'abril.

Centre cultural La Mercè. Histèrica No1, de Mònica Montero. Fins al 3 d'abril.

Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi. Moments trobats. Afirik'a, de Anna Agustí Hontangas. Fins a l'11 d'abril.

Biblioteca Carles Rahola. La meva mascota. Fins al 18 d'abril.

Entrada de l'Ajuntament. Aranès, l'occità de Catalunya. Fins al 3 d'abril.

COPC delegació de Girona. L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana. Fins al 17 de maig.

Efemèrides

286.

A Roma, l’emperador Dioclecià va atorgar el títol de cèsar al seu fidel amic, el general Marc Aureli Valeri Maximià, que passava a ser coemperador amb la dignitat d’august (a la foto, escultura dels dos cèsars abraçant-se). Les dimensions de l’imperi Romà i el fet que Dioclecià no tingués hereus van propiciar el nomenament de Maximià, a qui va confiar el control de les regions occidentals de l’imperi, el domini del qual es va mantenir indivisible perquè el cap suprem seguia sent Dioclecià. Amb el pas del temps, l’emperador va constituir la tetrarquia, un nou sistema polític, ideològic i administratiu que repartia el poder imperial entre dos augusts i dos cèsars: un august i un cèsar a occident i un august i un cèsar a orient. Les agressions dels bàrbars i les contínues usurpacions de poder al segle III van fer necessari un nou model polític amb diferents centres de poder, àrees d’influència i potestat decisòria, multiplicant per quatre l’autoritat imperial.

1767.

Els jesuïtes són expulsats d’Espanya.

1810.

Napoleó contrau matrimoni amb l’arxiduquessa Maria Lluïsa, filla de l’emperador Francesc I d’Àustria.

1924.

Adolf Hitler és condemnat a cinc anys de presó pel delicte d’alta traïció en la seva temptativa de deposar per la força el govern de Baviera el 8 de novembre anterior.

1939.

El general Francisco Franco emet l’últim comunicat de guerra, que posa fi oficialment a la Guerra Civil Espanyola, amb la desfeta del bàndol republicà.

1961.

Cuba és proclamada República Democràtica Socialista després de la victòria dels rebels de Fidel Castro.