A Roma, l’emperador Dioclecià va atorgar el títol de cèsar al seu fidel amic, el general Marc Aureli Valeri Maximià, que passava a ser coemperador amb la dignitat d’august (a la foto, escultura dels dos cèsars abraçant-se). Les dimensions de l’imperi Romà i el fet que Dioclecià no tingués hereus van propiciar el nomenament de Maximià, a qui va confiar el control de les regions occidentals de l’imperi, el domini del qual es va mantenir indivisible perquè el cap suprem seguia sent Dioclecià. Amb el pas del temps, l’emperador va constituir la tetrarquia, un nou sistema polític, ideològic i administratiu que repartia el poder imperial entre dos augusts i dos cèsars: un august i un cèsar a occident i un august i un cèsar a orient. Les agressions dels bàrbars i les contínues usurpacions de poder al segle III van fer necessari un nou model polític amb diferents centres de poder, àrees d’influència i potestat decisòria, multiplicant per quatre l’autoritat imperial.

Els jesuïtes són expulsats d’Espanya.

Napoleó contrau matrimoni amb l’arxiduquessa Maria Lluïsa, filla de l’emperador Francesc I d’Àustria.

Adolf Hitler és condemnat a cinc anys de presó pel delicte d’alta traïció en la seva temptativa de deposar per la força el govern de Baviera el 8 de novembre anterior.

El general Francisco Franco emet l’últim comunicat de guerra, que posa fi oficialment a la Guerra Civil Espanyola, amb la desfeta del bàndol republicà.

Cuba és proclamada República Democràtica Socialista després de la victòria dels rebels de Fidel Castro.