Tota l'agenda

Santoral

Diumenge 29 març

Diumenge de Passió

Jonàs, màrtir; Ciril, diaca, màrtir; Segon, Pastor, màrtirs.

Refrany

De nit, tots els gats són negres.

Mercats

Anglès, Arbúcies, Bàscara, Breda, Camprodon, l'Escala, Fornells de la Selva, la Jonquera, Palafrugell, les Preses, Puigcerdà, Quart, Riudarenes, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de les Abadesses, Tordera i Tortellà.

Cita del dia

La realitat no està mai lluny dels somnis . (Jacques-Yves Cousteau)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Lladó

Diumenge, 29 març 2020

Exposicions

Banyoles

Biblioteca. Per la serra de Tramuntana de Mallorca. d'Àlvaro Framis. Fins al 31 de març.

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Figueres

Museu del Joguet. Tengui, falti! Aprendre amb els cromos. Fins al 29 de març.

Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.

Museu de l'EmpordàArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Fins al 5 d'abril.

Centre cívic Creu de la Mà. Pinzellades, del grup de pintura de l'Associació de Gent Gran del Casal Cívic de Figueres. Fins al 3 d'abril.

Galeria d'Art El Claustre. Red Studio, pintures de Jordi Alamà. Fins a l'11 d'abril.

Temple de Sant Pere - Sagristia. Imatges i objectes litúrgics. Fins al 6 de juny.

Auditori Monturiol. Aquí va néixer Narcís Monturiol a càrrec del Cercle Sport Figuerenc. Fins al 10 de maig.

La Jonquera

MUMEArt i memòria: Fugir, d'Àlex Nogué. Fins al 31 de maig.

MUMEArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Llegat Fàbrega i Fons Navarro. Fins al 14 de juny.

Palol de Revardit

Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.

Sant Jaume de Llierca

Espai el Fil. Ninots, dracs, pallàs i espantall, de Joan Vila i Marco. Fins al 31 de març.

Castelló d'Empúries

Museu d'Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. L'Arcàdia empordanesa. Carles Fages de Climent. Fins al 31 de desembre.

Ecomuseu-Farinera.  Jordi Sabater Pi l'art de la ciència. Fins al 29 de març.

El Cortalet. Inspiracions als Aiguamolls, del grup d'artistes Nou Art. Fins al 3 de maig.

Celrà

Centre Cultural La Fàbrica. Adaptació al canvi climàtic. Fins al 31 de març.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Efemèrides

1792.

Després d’una llarga agonia, va morir el rei Gustau III de Suècia. La nit del dia 16, durant la festa del ball de màscares a l’Òpera d’Estocolm, el monarca es va veure envoltat per cinc homes vestits de negre, un dels quals li va disparar uns trets a boca de canó a l’esquena. Gustau, aliat de la família reial francesa, va decidir combatre els jacobins i organitzar una coalició de monarquies europees per aturar l’avanç de les idees antimonàrquiques que s’estenien pel continent i, de manera eventual, fer que Suècia tingués un influent paper en els afers d’Europa. Per aconseguir-ho, va buscar un apropament amb la seva antiga enemiga, l’emperadriu Caterina II de Rússia, però aquest propòsit no va trobar prou ressò ni en la tsarina ni en la resta de grans potències. A finals del 1791 i principis del 1792, alguns membres de la noblesa contraris a la política de Gustau III havien ordit una conspiració amb l’objectiu de canviar la Constitució i assassinar el rei.

1412.

Comencen a Casp, al Baix Aragó, les sessions dels nou compromissaris que, en representació dels parlaments de Catalunya, Aragó i València, hauran d’escollir un successor al tron de la Corona d’Aragó.

1830.

Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció, que deixa sense efecte la llei sàlica de Felip V, que impedia que les dones poguessin accedir al tron d’Espanya.

1892.

L’assemblea de la Unió Catalanista aprova les Bases de Manresa.

2004.

Set països excomunistes –Estònia, Letònia, Lituània, Bulgària, Romania, Eslovènia i Eslovàquia– ingressen a l’OTAN.