Tota l'agenda

Santoral

Divendres 3 abril

Divendres de Dolors

Sixte I, papa i màrtir; Pancraç, bisbe i màrtir; Benigne, màrtir; Ricard, bisbe.

Refrany

Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.

Cita del dia

Caçadors furtius i crítics no coneixen la veda . (Noel Coward)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Montseny

Divendres, 03 abril 2020

Exposicions

Hostalric

La Domus - Can LlensaLa indústria del suro a Hostalric. Industrials i tapers hostalriquencs als segles XIX i XX, de Ramon Reyero i Dolors Illa. Fins al 13 d'abril.

Santa Coloma de Farners

Casa de la Paraula. Pla seqüencial, pintura. Retrats. fotografia, de Carlos Velilla Lon. Fins al 24 d'abril.

Blanes

Casa Saladrigas. El món com a meditació, de Maria Mercader. Fins al 4 d'abril.

Casa Saladrigas. AFIC Blanes 1960-2020 60 anys de fotografies. Fins al 4 d'abril.

Lloret de Mar

Can Saragossa. Lloret pintat. Pintors del món. Fins al 31 de maig.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Museu d'Art de Girona. Falsos verdaders. L'art de l'engany. Fins al 19 d'abril.

Museu d'Història de Girona. Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil Espanyola (1936-1930). Fins al 24 de maig.

Espai Santa CaterinaCorrupció! Revolta ètica. Fins a l'11 d'abril.

Centre cultural La Mercè. Histèrica No1, de Mònica Montero. Fins al 3 d'abril.

Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi. Moments trobats. Afirik'a, de Anna Agustí Hontangas. Fins a l'11 d'abril.

Biblioteca Carles Rahola. La meva mascota. Fins al 18 d'abril.

Entrada de l'Ajuntament. Aranès, l'occità de Catalunya. Fins al 3 d'abril.

COPC delegació de Girona. L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana. Fins al 17 de maig.

Efemèrides

1918.

A la localitat bielorussa de Brest-Litovsk, les Potències Centrals (l’Imperi alemany, Bulgària, l’Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà) van signar amb la Rússia soviètica el tractat de pau que suposava la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. Tot i que el document va quedar gairebé sense valor abans d’acabar l’any, va afirmar la independència de Polònia, Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna. El tractat no va ser reconegut pels aliats, que van forçar la seva anul·lació durant l’armistici de Moudros, signat a l’illa grega de Lemnos l’11 de novembre. També va ser denunciat per diversos líders bolxevics per haver-se excedit en les seves instruccions i exposar Rússia a l’amenaça d’una invasió.

1873.

Victòria de les forces carlines a Banyoles (Pla de l’Estany), localitat que aconsegueixen ocupar temporalment tot i no poder seguir la penetració cap a l’Empordà o el Gironès.

1878.

Pau de San Stefano, actuament Yesilköy, a l’oest d’Istanbul, que posa fi a la guerra entre Rússia i Turquia.

1916.

Portugal declara la guerra a l’Imperi alemany.

1931.

Francesc Cambó i el duc de Maura, entre altres, funden el partit Centre Constitucional amb el propòsit de cohesionar les forces antirepublicanes i conservadores de l’Estat espanyol amb la Lliga Regionalista.

1967.

Arran de l’homenatge a l’historiador de la cultura catalana Jordi Rubió i Balaguer, celebrat a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la policia deté disset persones. Mentre feia gestions per alliberar-les, mor el degà dels advocats Frederic Roda i Ventura.