Després que Napoleó I hagués presentat l’abdicació al govern provisional d’una França ocupada per les tropes triomfants aliades de la Sisena Coalició, Lluís XVIII, germà de l’executat Lluís XVI, va ser coronat rei a París. Tenia el suport de Charles Maurice de Talleyrand, antic ministre d’Afers Estrangers de Napoleó, que el va obligar, però, a establir una constitució escrita, l’anomenada Carta Atorgada, que garantia l’existència d’un Parlament bicameral, amb una Cambra dels Pars, basada en la Cambra dels Lords britànica, i una Cambra de Diputats elegida mitjançant sufragi censatari. També es garantia una llibertat d’expressió més permissiva que la vigent durant l’època napoleònica. Lluís XVIII va ser el primer monarca de la restauració borbònica, i amb ell van tornar a França costums que semblaven desterrats, com ara una rígida etiqueta cortesana i una intromissió no gens dissimulada del rei en els afers de govern, cosa que el va fer impopular.

Reial decret pel qual s’autoritza la publicació del Diario de Barcelona.

S’inauguren a Atenes (Grècia) els primers Jocs Olímpics de l’era moderna.

El mariner, científic i explorador nord-americà Robert Edwin Peary arriba, per primer cop en la història, al pol Nord.

Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya amb la unió política de les quatre diputacions provincials. Enric Prat de la Riba en va ser el primer president.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei de normalització lingüística, coneguda com a llei del català.