Efemèrides
1378.
En un dels conclaves més breus i conflictius de l’Església, va ser elegit papa Bartolomeo Prignano, arquebisbe de Bari, que va prendre el nom d’Urbà VI. Va ser el primer pontífex italià després de setanta anys del període conegut com a papat d’Avinyó, i l’últim de la història elegit sense ser cardenal. Abans de l’elecció, els ciutadans de Roma, que temien l’adveniment d’un altre papa francès, es van concentrar davant l’edifici del conclave cridant: “Romano lo volemo!” (el volem romà) i “Al manco, italiano!” (si més no, italià). Pressionats per la manifestació, els cardenals van optar pel napolità Bartolomeo Prignano, que no era present al conclave perquè no era cardenal. Pocs mesos després, la majoria francesa del Sacre Col·legi va abandonar Roma i va denunciar invàlida l’elecció d’Urbà VI, feta sota coacció popular. Al setembre van elegir papa el suís Robert de Ginebra com a Climent VII, que es va establir a Avinyó. Ell, com a antipapa, i Urbà VI es van excomunicar mútuament, fet amb què va començar el Cisma d’Occident.
1873.
Esclata a les comarques gironines la Tercera Guerra Carlina, a favor de la causa de Carles VII.
1939.
Espanya es retira de la Societat de Nacions.
1941.
Missa clandestina, a l’església de Montsió de Barcelona, per l’ànima de Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos per l’exèrcit franquista.
2003.
Tres periodistes, entre els quals el càmera José Couso, moren a Bagdad. Dos d’ells, per l’impacte un projectil nord-americà a l’hotel on eren, i l’altre, en l’atac contra la seu del canal de televisió qatarià Al-Jazeera.