Tota l'agenda

Santoral

Dissabte 4 abril

Dissabte de Passió

Benet de Palerm, Plató, monjo; Isidor de Sevilla, bisbe i doctor.

Refrany

Per l'abril, cada gota val per mil.

Cita del dia

Creure en el que mai veurem, això és la poesia . (Gerardo Diego)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Vic

Dissabte, 04 abril 2020

Exposicions

La Vall d'en Bas

Can Trona. Soror, germana, de la il·lustradora Pepa Jade. Fins al 17 d'abril.

Olot

Sala Oberta 2 del Museu de la GarrotxaXavier de Torres. Crear és respirar. Fins al 13 d'abril.

Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Alexandre Cuéllar i Mallorca. Fins al 30 de juny.

Escola d'Art i Superior de Disseny. László Moholy-Nagy. Fotografia i fotogrames. Fins al 10 d'abril.

Sala 15. De la matèria a la paraula, d'Antoni Areny. Fins al 26 d'abril.

Sala Oberta del Museu de la GarrotxaRealisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista. Fins al 31 de maig.

Vestibul de l'Hospital d'Olot. Tòxics (in(visibles. Fins al 7 d'abril.

Biblioteca Marià Vayreda. Tots podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.

Can Trincheria. Una imatge i mil paraules. Fins al 15 d'abril.

Biblioteca Marià Vayreda. Tos podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.

Ripoll

Vestíbul de la Biblioteca Lambert Mata. Escultures de la natura, d'Evelí Adam. Fins al 31 de maig.

Museu Etnogràfic de RipollParlo de tu. Calsina i la dona, de Ramon Calsina. Fins al 12 de juliol.

Sant Joan de les Abadesses

Palau de l'Abadia. Construir l'evasió, de la col·lecció Fundació Vila Casas. Fins al 7 de juny.

Hostalric

La Domus - Can LlensaLa indústria del suro a Hostalric. Industrials i tapers hostalriquencs als segles XIX i XX, de Ramon Reyero i Dolors Illa. Fins al 13 d'abril.

Santa Coloma de Farners

Casa de la Paraula. Pla seqüencial, pintura. Retrats. fotografia, de Carlos Velilla Lon. Fins al 24 d'abril.

Camprodon

Espai cultural Cal Marquès. Los otros Guernicas, de Diana Dowek. Fins al 13 d'abril.

Salt

La Talaia de Les Bernardes. Niu, de Javier Rubinstein. Fins al 25 d'abril.

Banyoles

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Efemèrides

1949.

A Washington DC es va signar el document que creava l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Naixia així una aliança militar intergovernamental, un sistema de defensa col·lectiu en què els estats constituents acordaven defensar qualsevol dels seus membres si eren atacats per un element extern. El 1949 a Occident es veia amb preocupació la política expansionista que duia a terme l’URSS, i era evident que l’ONU no podria mantenir l’estabilitat al món atès que els interessos dels EUA ja havien comportat nombrosos vets soviètics. La necessitat d’una associació de països era cada cop més manifesta i, el març del 1948, França, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit van firmar el Tractat de Brussel·les, amb què es constituïa una aliança militar, l’Aliança Atlàntica. El cop de Praga, el març del 1948, i el bloqueig de Berlín, el 1949, els van fer veure la necessitat d’aliar-se amb els EUA, i al Regne Unit es va signar, en secret, l’acord anomenat Pentagon papers, en què s’explicava com havia de ser una aliança a l’Atlàntic Nord.

801.

Lluís el Pietós, rei dels francs, expulsa els sarraïns de Barcelona i la converteix en capital de la Marca Hispànica.

1297.

El rei Jaume II el Just de Catalunya-Aragó és investit solemnement a Roma pel papa Bonifaci VIII com a sobirà de Còrsega i Sardenya.

1847.

Inauguració del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1960.

Independència del Senegal.

1968.

Assassinen a Memphis (Tennessee, EUA) el líder afroamericà Martin Luther King, premi Nobel de la pau el 1964.