Apunts

Un camí llarg i fecund

M. Antònia Barbero Rivera va morir dilluns, als 74 anys

MAntònia Barbero Rivera va ser la primera presidenta de l’associació Club d’Amics de la Unesco de Girona –aquest és el nom que consta en l’acta fundacional del 16 de maig del 1985–. Una junta formada per Joaquim Bauxell, Joan Carreres i Péra, Antoni Domènech, Francesc Ferrer i Gironès, Josep M. Llauger, Bep Marquès, Montserrat Pumarola i Carles Vivó, a més de la Tonyi. Un grup heterogeni amb un objectiu comú: treballar per la pau i vetllar per la nostra llengua des del marc d’una associació Unesco.

Ara, 33 anys després, quan ens trobem amb la trista realitat d’haver d’acomiadar l’estimada Tonyi Barbero, fem una mirada enrere i ens adonem que no se’n va “amb les mans només plenes de buidor”.

La meva coneixença amb la Tonyi ve de lluny. Va ser quan ella i el seu marit, Lluís, ells com a pares i jo com a mestra d’en Xavier, la Marta i en Lluís, ens trobàvem a l’escola Annexa del carrer de la Creu. La Tonyi sempre arribava amb el somriure als llavis, discreta, amable, molt educada. Recordo que un dia em va parlar de la xarxa d’Escoles Associades de la Unesco. Feia poc que s’havia creat el Club Unesco i ella havia proposat a l’INS Santiago Sobrequés que fes un projecte per adherir-se a l’esmentada xarxa. El 1986 l’institut es va incorporar a la xarxa. Em va agradar la idea i la vaig compartir amb la direcció de l’Annexa. L’any 1988 ja n’érem.

Durant més de trenta anys, en unes èpoques més i en altres menys, hem viscut moments molt entranyables. Recordo una jornada a Darnius durant la qual vam reunir dos bons amics, en Josep Martínez de Foix i en Joan Molinet Sala, els quals representaven dues associacions Unesco, la de Barcelona i la de Girona; la celebració del 25è aniversari de la nostra associació, a la Fontana d’Or, el novembre del 2010, en el mateix espai en què es va fer la presentació a la ciutadania de Girona, el novembre del 1985; l’anada al Parlament de Catalunya el 2013 dins la Setmana Unesco 2013 amb la resta de companys de la Xarxa Civil Unesco, etc.

Quan vam voler tenir un logo propi vam anar a trucar la porta de la Tonyi artista i no s’ho va pensar dues vegades a obrir-la: vam tenir un preciosa postal de Girona amb la seva signatura: Tonyi. Res més! En nombroses ocasions va col·laborar com a membre del jurat de la modalitat de dibuix del nostre concurs. Va assistir sempre que va poder a sortides i actes. I en acabar sempre deia: “És que m’ha agradat tant!”, mentre es passava els dits pel ble de cabells que li hagués impedit veure’ns i somreia, no podia ser d’una altra manera.

Un dia em va convidar a presentar-li una exposició de pintures seves i de joies de la seva neboda Patrícia. Va ser a Can Ninetes, al Centre Cívic de Santa Eugènia. Va ser tot un honor poder tornar-li, modestament, el que ens havia ofert. I el més bonic de tot. Quan ens trobàvem pel barri sempre teníem temps per conversar, sempre hi havia algun tema.

Tonyi, romandràs sempre amb l’associació Amics de la Unesco de Girona, com a presidenta i com a amiga, i restarà sempre en el nostre record la teva amabilitat i el teu somriure.

Descansa en pau.

(*) Presidenta de l’associació Amics de la Unesco de Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.