Apunts

Gràcies, senyor Enric Mirambell i Belloc

Escriure no és fàcil. Això ho mana una mica el cor, com pintar: no tothom pot agafar un pinzell i crear. Em connecto –avui per salut no he engegat l’ordinador fins al migdia– i em trobo amb la trista notícia. Ningú s’espera el traspàs d’una persona de qui no sabies que estava malalta. A mi m’ha sacsejat.

Ens ha deixat el senyor Enric Mirambell i Belloc, cronista oficial de la meva ciutat al Diari de Girona des de l’any 1987. Som molts els gironins que hem après i conegut per la seva ploma com era antigament la nostra ciutat: la gent, els comerços, les tradicions... El seu article arribava puntual cada diumenge –encara aquest últim–, menys quan anava de vacances al juliol al seu estimat Far, a Sant Feliu de Pallerols.

El mes de juny del 2015 va ser guardonat amb el premi Joan Saqués i Roca, premi Valvi 2015. En l’acte de lliurament d’aquest guardó la seva figura va ser glosada extraordinàriament per l’exalcalde Joaquim Nadal, que, com a gran historiador que és, podrà escriure sobre ell millor que ningú.

Jo en aquells moments vaig dedicar a Mirambell un article per tots els anys que havia escrit sobre els gironins. Llavors i ara li dono les gràcies per un seu article sobre el meu primer llibre, La Girona que jo estimo. Hi va dedicar boniques paraules a la Granja Mora i als meus pares, als gegants, a les catifes i molts altres aspectes dels quals em vaig sentir molt honorada. Deia que no tenia costum d’anar als bars però col·laborava amb la ciutat. Recordo la seva esposa el dia que va venir a recollir els pins dels gegants. A part d’aquell escrit em va escriure una carta en què desgranava el llibre, una missiva que fins al tancament va estar present a les parets de la granja.

Girona no ha perdut simplement el seu cronista; ha perdut quelcom més: un veí il·lustre del carrer de Santa Clara, un fill del Barri Vell de Girona, la veu dels records viscuts des de la infantesa. Per la seva ploma han passat centenars de gironins, establiments, institucions, sempre amb respecte total envers els altres. Girona també ha perdut el gran mestre que va ser de molts gironins i gironines que aquest matí a les xarxes li donaven el seu agraïment.

Senyor Mirambell, permeti’m que li doni les gràcies per tot aquest llegat que ens ha deixat. Aquesta setmana ens sentirem orfes ja que hem perdut la que ha estat la nostra veu al llarg de tants anys. He compartit diari –fugint de tota comparació– amb vostè des del 1989, de manera que el sentia company, i vaig tenir l’honor també de formar part, juntament amb vostè, dels onze gironins enregistrats en el projecte del CRDI- Ajuntament de Girona Testimonis d’un temps, realitzat per l’amic Joan Roura.

Ahir a dos quarts de quatre de la tarda li van dir adeu a la seva parròquia de Santa Susanna del seu barri del Mercadal, l’indret on de petit va fer les seves primeres passes. Molts gironins s’hi van aplegar per donar escalf a la seva família i de segur que no hi haurà faltat una persona que li tenia una estima molt especial, l’enyorat exalcalde Joaquim Nadal i Farreras.

Descansi en pau, senyor Mirambell.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.