Joaquim Coello Brufau

Joaquim Coello Brufau

Tribuna

L’eslògan i la intel·ligència

Vistos els debats a TVE de dilluns i el d’Atresmedia de dimarts és palès que hi havia dos plantejaments. El reflexiu i el propositiu, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i l’assertiu i reconfirmatiu,...

Tribuna

Conservar el progressisme

David Hume al segle XVIII va prevenir el Regne Unit contra la “imprudent vehemència” amb què es confrontava amb guerres i conflictes oberts a les potències “il·liberals” amb risc de trencar...

Tribuna

Diversitat i uniformitat

“La política té poc a veure amb la naturalesa humana, sobre la que no es poden fer afirmacions vàlides... i té molt a veure amb la condició humana, és a dir, no importa què és la naturalesa...

Tribuna

Ser pobre, ser invisible

“L’home ric es vanta de la seva riquesa perquè li aporta l’atenció del món, creu que la humanitat està disposada a acompanyar-lo en les seves emocions pels avantatges que la seva situació inspira......

Tribuna

Irlanda i Catalunya

La situació ara a Catalunya és similar a la d’Irlanda al 1920. Allà amb terrorisme, aquí amb presos polítics i cap violència. Allà i aquí en un punt mort, cap de les dues parts enfrontades, el...

Tribuna

L’odi no ho justifica tot

De fet no justifica res. No ho justifica perquè des de l’odi només es pot destruir, és impossible construir. Per construir cal complicitat, ajut, cooperació, esforç compartit. Tots aquests conceptes,...

Tribuna

Reflexió i reacció

A finals d’Octubre de fa un any, les opcions pel Govern de la Generalitat, després del referèndum de l’1 d’Octubre i de l’aprovació al Parlament, amb reticències legals, de les lleis de desconnexió,...

Tribuna

Espanya vol parir

“Espanya vol parir i no pot... Hem de saber si hem de considerar la seva estructura com intangible... o si el que importa és modificar-la... perquè en aquesta operació està la única possibilitat...

Tribuna

Carrera i Garriga

És una veritat incontestable possiblement deguda a la perversitat de la naturalesa que “sempre se’n van els millors”. Podem pensar que la falta es nota només quan es produeix. Tant se val, sempre...