Josep Maria Fonalleras Codony

Josep Maria Fonalleras Codony

Keep calm

Sis hores

Costa d’imaginar la vida a la presó, i encara costa més d’imaginar-la en els moments més delicats, els més personals, en l’angoixa del patiment aliè o en l’alegria diluïda que inunda els...

Keep calm

L’arc que es tensa

“Con cobardía nunca se vence al nacionalismo”. Aquest va ser la conclusió bèl·lica d’Albert Rivera, el 29 d’abril de 2018, en el tuit on va ensenyar el rostre dels nou professors de l’IES...

Keep calm

L’Odèon, el teatre

Durant tres anys, entre 1857 i 1860, el que aleshores era un espai que es coneixia com El Pallol, va passar a ser el Teatro de la Reina, el que avui coneixem com a Teatre Muncipal i que també ha rebut...

Keep calm

Els tresors de Can Xapes

Can Xapes va ser un autèntica referent de la cuina gironina. Un espai que, a poc a poc, després de ser un cinema i un bar, es va convertir en un restaurant d’un nivell altíssim que combinava la devoció...

Keep calm

Fargnoli i el llegat

Fa uns dies vaig tenir la sort de visitar l’exposició “Valentí Fargnoli; l’art en la fotografia” en companyia de l’impulsor de la mostra, Joan Boadas, arxiver de Girona i responsable del llibre...

Keep calm

Sals i Salts

Un sobresalt és una “commoció brusca produïda per alguna sensació sobtada”. I és també, ara, un llibre de fotografies de Josep M. Oliveras, el savi i sensible fotògraf, que torna a publicar...

Keep calm

Flors, fotos i ànimes

Ara no sé si ho he somiat o si el record que en tinc és cert, però penso en una pel·lícula (no sé si era una exposició, potser sí) en la qual es reflexionava sobre la idea de les vegades que els...

Keep calm

Aires del Japó

No entrarem en detalls de la successió al Tron del Crisantem, però que quedi constància, en tot cas, que l’emperador Hirohito, considerat per uns quants historiadors com el principal responsable de...

Keep calm

Paraules, desitjos, records

Parlant d’un llibre de Mita Casacuberta sobre Santiago Rusiñol, Quim Nadal escriu: “Hi ha llibres que no puc deixar i llibres que no puc acabar”. El de la Mita és dels primers, per descomptat....