Núria Esponellà Puiggermanal

Núria Esponellà Puiggermanal

Tribuna

El bosc i el mar d’agost

Sí, l’agost és un mes atapeït de festivals i de gent, prolífic però també feixuc. Mig país es paralitza i l’altra meitat fa cua als restaurants i carreteres o busca lloc a la platja, empastifada...

Tribuna

Picaresca amb simpatia

Hi ha gent que no parla bé ni el català ni el castellà, però que és capaç de crear un argot curiós i que, fins i tot quan se salta la legalitat, ho fa amb simpatia. És el cas d’en Babar –diguem-li...

Tribuna

Crear oasis

Sempre m’he sentit orgullosa de viure en un país “integrador”, si se’m permet aquest qualificatiu genèric, fins i tot confús, que em serveix per definir una societat on conviuen multitud de...

Tribuna

Instants primaverals

Tot just fa una setmana i Sant Jordi ja queda lluny, sotmesos com estem a la voràgine de notícies diàries. Mentre alguns hem vist com s’enlairava la pila de llibres que voldríem llegir, d’altres...

Tribuna

Orígens

Algú la inventa cada dos per tres, la sopa d’all: solucions que es presenten com a innovadores, que proposen desmarcar-se de la direcció que ha pres el món. Ara que aquest món es dibuixa com un conjunt...

Tribuna

Paper, pedra

Diuen que el paper sempre guanya la pedra, però aquesta és una veritat a mitges, perquè en el trio lúdic del “pedra-paper-tisores” el paper obté un resultat immediat, fruit de la simplicitat d’un...

Tribuna

El somriure i la serenitat

A la meva vida, i probablement a la vida d’alguns que llegireu aquest article, hi ha hagut -hi ha encara- moments de gran tensió, ni que sigui de manera puntual. Moments de corredisses -paral.lels als...

Tribuna

Un altre cop, l’escola

Del dicho al “echo” o cultura donde la “aya”. Suposo que ja deveu saber de què estic parlant, quan reprodueixo algunes de les faltes que comet un percentatge significatiu d’alumnes a l’hora...

Tribuna

Acompanyar

Sort en tenim, dels amics i del suport de la família, per més defectes que ens descobrim uns i altres, frec a frec, en la convivència diària. M’ho recorda una amiga terapeuta de nacionalitat francesa...