Web versió mòbil
Dissabte, 23 gener 2021
Recorda'm
En unes notes Tennesse Williams escrivia: quan un mira una delicada peça tallada de vidre, pensa en dues coses: en la seva fragilitat i la seva bellesa. Fragilitat i bellesa són constants vitals d'aquest...
Ve a tomb l'exclamació que havia pronunciat en més d'una ocasió John McEnroe, aquell genial jugador de tennis nord-americà, malcarat, irat, simpàtic a la pista com un rot de vinagre, guitarrista aficionat,...
L'èxit ha sorprès la mateixa empresa. No sé si Jordi Casanovas les tenia totes quan va proposar l'invent a Salvador Sunyer, director del Temporada Alta. Tampoc crec que fos una catxa –farol, en castellà;...
L'Oncle Vània era un dels espectacles que desvetllava més il·lusions i expectació. La possibilitat de veure per primera vegada a Girona un Txèkhov vessat en llengua original, interpretat i dirigit...
Per aquests verals, potser perquè és el darrer referent que tenim, quan en teatre es parla de barrejar terrorisme amb comèdia, el referent més immediat és Product de Mark Ravenhill. Primer, el que...
Potser en més d'una ocasió, badant, us heu trobat observant la gent i fent càbales, fantasiejant sobre qui deu ser, quina vida porta, cap a on deu anar o què deu pensar en aquell moment la persona...
La final del primer Torneig de Dramatúrgia Catalana es va definir dilluns: Cristina Clemente i el seu text, La nostra champions particular, s'enfrontarà el dia 28, a La Planeta, a Jordi Galceran, que...
Potser l'esperança, més que ser l'última cosa a perdre, que també es perd; sigui l'única cosa que hi ha. Ara no sé si estic parlant de la meravellosa posada en escena de Los hijos se han dormido,...
De vegades, quan vaig al teatre i veig la gent asseguda esperant alguna cosa escènica, penso quin afer existeix entre els homes. Què hi ha entre ells? I em responc que ha de ser la bogeria permanent,...
Pàgina 2 de 6
