Comunicació

JAUME SUBIRÓS

DIRECTOR DE ‘PROPERA PARADA’, CURT GUANYADOR DEL CONCURS DE CURTMETRATGES DE TMB

“A l’L1 del metro hauria estat impossible rodar «Propera parada»”

En poc temps, aquest estudiant de realització audiovisual i espectacles ha guanyat el concurs de TMB i ha dirigit un documental per al Dia de la Dona. Té 20 anys i no pensa parar de dirigir

Com va decidir participar en el concurs de curtmetratges de TMB?
En realitat, va ser per casualitat. Un dia, justament al sortir del tren, vaig trobar un anunci als passadissos de plaça de Catalunya. Jo ja havia participat en altres festivals i em va encaixar perquè estava buscant propostes per fer petites peces.
A banda que es rodés en el metro, quins altres requisits demanaven?
El requisit no era que es rodés al metro, sinó a qualsevol transport metropolità. I no demanaven explícitament que es rodés tot allà, simplement que aparegués en algun moment...
En curts anteriors que també han guanyat el mateix festival es mostra un metro fosc, inquietant, laberíntic, amb moltes escales mecàniques que pugen o baixen. Al seu, en canvi, hi ha molt blanc, hi ha molta claror, és romàntic... Va ser difícil crear la història i trobar una parada tan bonica?
Va ser fàcil. Aquesta és l’L10 Sud, una línia poc coneguda perquè és bastant nova. És la línia que agafava cada dia per anar al gimnàs. Té unes quantes parades amb aquesta estètica que apareix al curt. Fotogràficament és preciosa i a més no hi viatja molta gent precisament perquè és nova... I en un rodatge això és important, que no se’t colin sorolls, que la gent no entri, que no cridi, que no hi hagi un bebè plorant, que sigui accessible... A l’L1 no ho hauria pogut fer.
El curt mostra l’enamorament de dues noies a través de les mirades. Creu que al metro sorgeixen moltes més històries de les que imaginem?
Ho visc cada dia. Jo soc de Blanes i l’any passat agafava el tren cada dia per venir a estudiar a Barcelona. Pujava i baixava gent. Jo estava una hora i mitja al tren i al final acabava creuant mirades, que podien continuar a l’andana... M’agradava jugar i pensar que s’havia creat una història. A qui no li agrada jugar?
‘Propera parada’, com passa també a ‘Atasco’ o ‘Pis compartit’, altres curts seus, tenen finals oberts, que desconcerten. És una de les coses que busca com a director?
Jo crec que no n’hi ha prou amb explicar una història. Del que es tracta és que arribi a la gent, que li digui coses, encara que no sigui exactament el que jo he volgut mostrar. I és cert, no m’agrada oferir un final tancat, m’agrada que l’espectador continuï pensant i li doni el seu propi final.
Què ha representat per a vostè guanyar aquest premi?
Propera parada és el primer curt per al qual he buscat un equip de col·laboradors apassionats amb la feina que fan. I he entès que tenir un bon equip és clau. Fer cine no és com escriure un llibre o pintar un quadre. El resultat no depèn de mi. Jo soc responsable que la història comenci, que acabi i que funcioni, però sense un equip entregat i que vulgui crear és impossible que passin coses, que es generin imatges, que la música funcioni, que les actrius tinguin credibilitat.
Quins són els seus referents?
No sabria dir-t’ho. La meva relació amb el cine és curiosa. No hi anava gaire de petit. Em vaig enganxar amb 15 o 16 anys a les pel·lícules de superherois i no ha estat fins que he començat a estudiar realització audiovisual que he començat a gaudir-ne. Jo diria que he après més des de dins que des de fora. Jo era d’aquells que sortien del cine i estaven pensant en anar a sopar... Ara soc incapaç de veure una pel·lícula i aixecar-me. Necessito deixar un temps. La passió ha vingut després. M’han explicat com es fan les pel·lícules i això m’ha despertat la curiositat de veure cine.
Vostè havia fet un grau de conducció i direcció de grups. Creu que l’ha ajudat per dirigir?
Estudiant dinàmica de grups vam aprendre a treballar amb persones. I jo crec que és això el que més m’agrada: saber motivar les persones, treure el millor de cada una d’elles. No em sento un autor, ni un artista. No sé música, tampoc sabria actuar, però sí que sé quins sentiments vull provocar en l’espectador.
Acaba de fer un documental sobre dones que es va presentar a Tiana el 8 de març. Ha estat idea seva?
No, de fet ha estat la meva primera feina de direcció remunerada. Estic fent pràctiques a diferents empreses i una ha creat una productora, que em va oferir aquest projecte.
Es veu dirigint una pel·lícula?
Jo ho tinc molt clar. Em mouré per on sigui per poder continuar dirigint. Em diuen que és molt difícil, que primer hauré de recollir molts cables i portar molts cafès. A mi tot això em sembla molt bé, però jo mentre tingui un espai, encara que sigui petit, on pugui continuar dirigint coses, ho faré. De moment no dirigeixo per guanyar diners, necessito diners per dirigir. És una necessitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELENA NEIRA
Professora de Comunicació Cultural

“Tot és una batalla per les dades i qui les té té el poder”

BARCELONA
COMUNICACIÓ

Campanya de firmes contra l’ús del castellà a TV3

L’Última Hora, 15 de juliol

L’Última Hora, 15 de juliol

BARCELONA

La Plataforma per la Llengua exigeix a TV3 que aturi la castellanització de la cadena pública

Barcelona
L’Última Hora, 14 de juliol

L’Última Hora, 14 de juliol

BARCELONA
L’Última Hora, 13 de juliol

L’Última Hora, 13 de juliol

BARCELONA
L’Última Hora de diumenge 12 de juliol

L’Última Hora de diumenge 12 de juliol

Barcelona
L’Última Hora de dissabte 11 de juliol

L’Última Hora de dissabte 11 de juliol

Barcelona
L’Última Hora, 10 de juliol

L’Última Hora, 10 de juliol

BARCELONA