Cultura

Crítica

Reflexió bachiana

Quan Jordi Savall, ara fa quatre anys al Palau de la Música, va abordar per primera vegada la Passió segons Sant Mateu, de J.S. Bach, la crítica musical va assenyalar la necessitat que el músic igualadí pogués tornar-la a oferir, al cap d’uns anys, al públic. Això, finalment, va passar aquest dimarts, a L’Auditori, i hem de dir que el guaret amb aquesta obra de quatre anys i l’experiència de la passada temporada dels equips de Savall amb la reconstrucció de la Markus Passion han anat com l’anell al dit perquè s’aprofundís en les qüestions relacionades amb el tremp, la dinàmica i el nervi dramàtics. De totes maneres, però, Savall segueix apostant més per una versió que es basa en l’assoliment de la bellesa sonora i el preciosisme que no pas en tot allò que té a veure amb les qüestions teatrals i expressives de l’obra. No significa això que hi manqui expressivitat o s’hi manifesti superficialitat, sinó que més aviat estem al davant d’una concepció que tendeix a la concepció, expressada pel mateix Luter, que és més beneficiós reflexionar sobre la Passió de Crist que no fer dejuni tot un any. Amb un excels i sublim evangelista (Florian Sievers) i un més que notable Jesús (Matthias Winckhler, que ja havia participat en aquest paper ara fa quatre anys), els grans triomfadors van ser, però, els equips corals i orquestrals, amb l’assoliment de càlids colors mediterranis que, sigui dit de passada, no és freqüent poder escoltar en la música bachiana. Si bé defugint un xic l’estil barroc, l’aportació de Marta Mathéu en l’ària Aus Liebe va introduir-nos en una dimensió difícil de definir amb mots i que ens va convidar de ple a l’esmentada reflexió de la Passió de Crist i del seu inherent misteri.

Passió segons St. Mateu
Director: Jordi Savall
Data: L’Auditori. Barcelona Dimarts 16 d’abril del 2919


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Loquillo
CANTANT

“A Ovidi Montllor, li vaig portar a casa tots els discos perquè me’ls firmés”

Barcelona

La República no nata

barcelona
Mirador

Anna Karina sempre ens mirarà

Les fotos del batec del país

Barcelona

El Clos del Pastor, el recés de pau i dolcesa de Víctor Català

L’ESCALA

Un ‘Oratori de Nadal’ sencer

BARCELONA

Explicador d’històries

caldes de malavella

Música i antropologia

PALAFRUGELL

Premi Peix Fregit 2019 per a Tano Pisano i Blandine Pellet a Palafrugell

Palafrugell