Cultura

Felicitat a ‘Ardara’

Raimon Fransoy i Xavier Puig han rodat a Irlanda la seva primera pel·lícula

“Volíem retratar aquest moment d’esplendor, de plenitud, quan toques sostre i després comences a baixar físicament i espiritualment. És el pas de la joventut a l’edat madura. El que voldria tothom és congelar aquest moment i poder i tornar-hi sempre.” Raimon Fransoy (Barcelona, 1976) explica així un dels objectius que es plantejava amb Xavier Puig, nascut a Premià de Dalt el mateix any, en el seu primer llargmetratge de ficció, Ardara, estrenat fa poc als cinemes.

“De la mateixa manera que l’estiu acaba i arriba la tardor –hi afegeix Xavier Puig–, aquest moment s’escapa i sents la nostàlgia de la felicitat viscuda. Arriba un moment que estàs tan amunt que només et queda baixar.” Els dos directors intenten captar aquest moment que molta gent ha viscut, amb una pel·lícula rodada entre Menorca i Irlanda, protagonitzada per Macià Florit, Bruna Cusí i María García Vera. Interpreten tres joves que es troben a Ardara, poblet real de l’extrem nord-oest d’Irlanda, i viuen instants de felicitat abans de desaparèixer. Un equip de rodatge hi viatja dos anys després i intenta aclarir què se n’ha fet, en una part del film amb format de fals documental

Històries i memòria

Xavier Puig comenta que al centre del film hi ha també el fet en si d’explicar històries: “La pel·lícula tracta sobre el rastre i la memòria, de com els paisatges estan habitats per la gent que ens ha precedit i de com anem fent camí resseguint les seves passes. Parlem de com expliquem les històries, i com van canviant en funció de qui te les explica.” No és casual que hagin anat a parar a Irlanda, “un lloc tan marcat per la tradició oral, per reflexionar sobre el fet d’explicar històries”.

Raimon Fransoy aprofundeix en les reflexions del seu company: “Volíem jugar amb la idea del fet mateix d’explicar històries, com s’utilitzen com una manera de desxifrar i ordenar el món, de donar un relat al que està passant perquè tingui un sentit.” La pel·lícula es va rodar gràcies al crowdfunding (micromecenatge) entre el 2014 i el 2016La postproducció també ha estat llarga. “Vam decidir fer la pel·lícula sense més recursos que els que poguéssim aixecar nosaltres mateixos –explica Xavier Puig–. Vam fer un Verkami per reunir els diners i fer el primer rodatge a Irlanda, que és el que teníem més clar. Volíem un lloc on els nostres protagonistes es poguessin perdre, apartat, amb una natura exuberant.” Després van rodar a Menorca i els interiors a Barcelona i van tornar a Irlanda per omplir forats, sobretot els testimonis dels irlandesos sobre la suposada desaparició dels tres nois.Menorca i Irlanda no eren un objectiu quan va néixer el projecte. “Més que pels llocs, la pel·lícula neix d’unes idees que volíem explicar i uns paisatges que les reflecteixen –explica Raimon Fransoy–. A Irlanda hi vam anar a parar perquè buscàvem un paradís on perdre’t i que alhora tingués un caràcter salvatge i no del tot inofensiu, i teníem un amic que és d’Ardara, un poblet molt petit al nord-oest de la costa irlandesa, en un racó de l’illa i d’Europa. Buscàvem un punt que estigués en un extrem, els extrems són atractius. A més, hi vam trobar una zona amb molta tradició oral, d’explicar històries.”L’argument és totalment de ficció, però es va armar a partir de les vides reals dels tres protagonistes, Macià Florit, Bruna Cusí i María García Vera. “Això en el fons ens facilitava la feina, era una decisió artística, però també de producció”, explica Fransoy. Ardara narra la història de Macià, un jove menorquí, que no sap cap a on tirar un estiu i decideix viatjar a Ardara, a Irlanda, seguint les passes que havien fet els seus pares molts anys enrere. El pare és pintor, i Macià troba un quadern amb dibuixos que havia fet allà. En el viatge es troba dues noies que són actrius i estan “una mica fastiguejades de la seva feina, que no les acaba de satisfer, i busquen un lloc on escampar la boira”. Allà “acaben de passar l’estiu tots tres junts i desapareixen, no se sap gaire què se n’ha fet”. “Al cap d’un temps hi va un equip de rodatge que indaga entre la gent què se n’ha fet. La pel·lícula és la reconstrucció d’aquests dos viatges”, diu Xavier Puig. Destaca “la capacitat dels irlandesos per apuntar-se a aquest joc d’històries i enriquir-lo, i fer-lo molt millor del que nosaltres havíem imaginat”. Cal destacar especialment les aparicions de Don Byrne, que justament és el pare de l’amic que els va portar a Ardara.Els dos directors destaquen que és una pel·lícula feta amb l’ajut i la implicació totalment generosa i desinteressada de molta gent, sense la qual no s’hauria pogut fer. Xavier Puig i Raimon Fransoy es van conèixer estudiant la carrera d’humanitats a la Pompeu Fabra i han fet diversos documentals, un dels quals és un llarg dedicat al cantant Adrià Puntí. Ja fa anys que treballen en un altre film d’aquest gènere, Totes les criatures, sobre la intervenció que va fer el pintor Santi Moix en una església del Pallars Sobirà, a Saurí, que va pintar amb la tècnica del fresc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El festival Strenes s’ajorna a finals de juny

Barcelona
El Conte
Frank Bayer

L’home que volia passar la quarantena fent de dramaturg

Els videojocs en línia sumen 20 milions d’usuaris al món

Barcelona
el llibre

‘La filosofia de la immediatesa’

Confinacurts, neix una proposta de creació audiovisual

Cassà de la Selva

Serretes virtuals

Barcelona
‘Boulder’, el llibre més venut de Llibreries Obertes

‘Boulder’, el llibre més venut de Llibreries Obertes

La biblioteca virtual de Verdaguer

la música

Ash: 25 anys de vida salvatge juvenil