Cultura

Bogeria amb Rosalía

La cantant de Sant Esteve Sesrovires triomfa davant més de 15.000 persones en el seu primer Sant Jordi

Rosalía va tenir paraules d’agraïment per al seu mestre de ‘cante’, present ahir a Montjuïc
“Ha estat el millor any de la meva vida i això és gràcies a vosaltres”, va dir la cantant

Tot i que fa ja un any i mig de Malamente i tretze mesos d’El mal querer, Rosalía, convertida d’aleshores ençà en estrella mundial, no havia fet encara cap concert a Barcelona en funcions d’absoluta protagonista. Quan, el juny de l’any passat, va actuar al Sónar, el seu èxit planetari s’intuïa però encara no era un fet. I quan el juny d’enguany va fer-ho al Primavera Sound, malgrat triomfar com no ho havia fet mai en aquest festival un artista català, era en el curs d’una jornada en què, per exemple, J Balvin, el seu soci a Con altura, rebia els mateixos honors que ella.

És així, doncs, que el concert d’ahir de Rosalía a Montjuïc (amb entrades, com el que oferirà avui, exhauridíssimes) significava, ara sí, la seva veritable gran festa a Barcelona. A 27 quilòmetres i 40 minuts en cotxe de Sant Esteve Sesrovires, on va néixer, el 25 de setembre del 1993, i a uns quants menys de l’Esmuc i el Taller de Músics, on va formar-se com a artista inquieta i disciplinada, Rosalia Vila i Tobella, Rosalía per al món de l’art, va estrenar-se ahir al Palau Sant Jordi, escenari emblemàtic de tantes altres grans dives internacionals, amb un concert ple d’emocions davant més de 15.000 persones.

La cantant, que aquests últims dies havia actuat a París i Londres, va comparèixer a l’escenari a les 21.10 h entre crits de “Rosalía” i acompanyada del seu gran escuder, El Guincho, quatre palmeros i un cos de sis ballarins. Va engegar amb Pienso en tu mirá, un dels temes d’El mal querer, el disc que fa només unes setmanes s’enduia cinc Grammy llatins i, després, en silenci, posant-se la mà al cor i després a la cara, amb prou feines va poder contenir l’emoció de tenir davant dels morros un somni complert. “Bona nit, Barcelona, estic molt feliç d’estar aquí a la meva ciutat”, va dir, en català, després d’A Palé, el segon tema. “Déu meu del cel, hi ha tanta gent, està tan ple, quin honor! Gràcies a tots els que esteu aquí per compartir això amb nosaltres.” Va fer, a continuació, De madrugá; Barefoot in the Park, cançó de James Blake en què va participar i amb la qual el públic del Sant Jordi va encendre les llanternes dels mòbils, i Que no salga la luna (“¡Rosi!”, l’encoratjaven les coristes), després de la qual va tenir paraules d’agraïment per al seu professor de cante, Chiqui de la Línea, present ahir al Sant Jordi. “No sabia res i ell m’ho va ensenyar tot”, va dir, ara en castellà, abans de cantar Catalina, únic tema de la nit que rescataria del seu disc amb Refree, Los Ángeles. “El flamenc és la meva gran passió, m’agrada més que la pizza!” Ovació majúscula, la més gran fins aleshores, després d’aquest tema amb el qual va demostrar que, per molt nombroses que siguin les seves incursions en noves músiques urbanes, el seu cante es manté pels núvols. Moment, a continuació, d’Aunque es de noche, de fer l’ullet a Las Grecas, de De aquí no sales... i de Milionària, amb bitllets amb el rostre de la cantant a la pantalla i Rosalía rebent una altra de les ovacions de la nit abans de completar la feina amb Dio$ no$ libre del dinero.

Temps, després, per a Bagdad (un dels opus d’El mal querer), Brillo, Como Alí, Lo presiento i Yo x tí, Tú x mí (“Estima’m com Rosalía estima el BaixLlo”, va etzibar abans d’abordar-la), entre ritmes de reggaeton i roses tan vermelles com la il·luminació que havia estat dominant tot el xou projectades a la pantalla. “Barcelona, has estat un públic increïble. Ha estat el millor any de la meva vida i això és gràcies a vosaltres. Us estimo molt! Gràcies per tot el suport”, va confessar abans d’un altre dels highlights de la nit: Con altura, amb les cintures de Rosalía i les ballarines donant-ho tot i El Guincho, just mereixedor també de les mels d’un Sant Jordi, fent les parts vocals de J Balvin.

Crits cada vegada més eufòrics de “Rosalía” del públic, familiar en un percentatge important i vingut, com ho demostraven les banderes a primera línia, de nombroses procedències, i constatació, a A ningún hombre, que l’Auto-Tune, a diferència de fa uns anys, és un modulador de veu que fan servir també els que, com Rosalía, canten extraordinàriament bé. Aute Cuture i Malamente, amb aquests “trà-trà” que han dut Rosalía allà on no s’imaginava, després d’una hora i mitja de concert, van posar punt final a l’enèsima gesta d’una cantant que, dia rere dia, setmana rere setmana i mes rere mes, continua fent història. “Moltes gràcies, de tot cor. Us estimem molt!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Música en temps de Covid-19 amb Diversiones i l’escola Vedruna

Calonge / Palamós
El Conte
Josep Vallverdú

Fent de Jordi

Les productores petites són clau en la crisi audiovisual

Barcelona

Els contes d’Anna Roca, a Instagram i cada dia

El 6è Festivalot de Girona s’ajorna al cap de setmana del 19 i 20 de setembre

Girona
Ensenyar català arreu del món
el web

Ensenyar català arreu del món

la música

John Coltrane: ‘A love supreme’

AUDIOVISUAL

El Confinacurts rep 79 curts de tot el país

COMUNICACIÓ

Especial de 17600 Ràdio, amb veus dels 80 i els 90