Cultura

Quimi Portet

MÚSIC

“Tinc cançons que entenc millor ara que abans”

Els músics hem acabat sent una mica com els fusibles de la societat

Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati), publicat conjuntament per Quisso Records i Fina Estampa, és com s’anomena el primer disc en directe de Quimi Portet. Reuneix 21 cançons gravades entre els anys 2018 i 2019 durant la gira del seu últim treball d’estudi, Festa major d’hivern, i dues noves peces enregistrades en ple confinament. “Homenatge a WKRP, Ràdio Cincinnati?”, li preguntem tot fent referència a una de les sèries estel·lars dels primers anys de TV3. “No, no sabia ni que existia”, contesta. “Aquells eren els anys d’El Último de la Fila i es pot dir que vaig estar dotze anys sense mirar la televisió. Però Cincinnati, que és, de fet, com s’havia d’anomenar el meu anterior disc, fonèticament fa riure i, a mi, que, encara que sigui pueril o ingenu, fins i tot em fan gràcia els acudits dolents, el riure em perd!”

Publicar un disc en directe en uns temps en què no es poden fer concerts és un acte de reivindicació de l’ofici?
Potser sí, però el disc estava previst d’abans. Vam voler documentar, primer, la mena de concerts que fem amb en Jordi Busquets i l’Ángel Celada, amb qui fa quatre o cinc anys que treballo i m’hi sento molt a gust. Quan ho vam tenir gravat, però, em vaig començar a animar amb la postproducció. En directe funcionem perfectament sense baix, però em vaig capficar a posar-ne un en una cançó i en vaig acabar posant a totes. M’ho vaig passar molt bé i vaig adonar-me que, d’allò, se’n podria fer un disc.
No havia fet mai fins ara un disc en directe ni tampoc un disc recopilatori. Per què?
En l’últim minut sempre em superaven les ganes de treure material nou, ja que, poc o molt, sempre estic component. En aquesta ocasió, però, em feia especial il·lusió, perquè moltes cançons, després de tants anys, han acabat agafant un aspecte molt diferent de quan les vaig compondre. Tinc cançons que entenc millor ara que abans. Són com les relacions sentimentals, en certa manera. Primer hi ha una flamarada, però, al cap d’uns anys, si la relació continua, hi apareixen matisos que potser no veies al principi. Es perd, potser, la intensitat i l’explosivitat, però guanyes coses més llargues i profundes. I això és el que m’ha passat amb moltes cançons.
Hi ha dos temes nous, en el disc: ‘Amb qui parlo’ i ‘Matèria orgànica’. Ha compost gaire durant la pandèmia?
Sí, potser una mica més i tot del que és habitual, ja que he tingut menys temps per a altres activitats. Componc sempre. Em fa sentir bé i m’agrada. Potser no ho faig amb la intensitat de l’època d’El Último, però sempre he anat fent, i aquestes, simplement, són les dues cançons que tenia a mà quan estava fent la postproducció del disc. Són dues cançons una mica fosques i obscures, que intenten fugir una mica del guitarreig paleorocker d’alguns dels meus últims temes.
Ha publicat deu discos en solitari i, ara, ha recuperat cançons de tots, llevat de dos: ‘Persones estranyes’ (1987) i ‘Acadèmia dels somnis’ (2001).
El primer té unes cridòries, un esvalotament… Me’n faig plenament responsable, i el subscric, però em costa molt reproduir-lo. Acadèmia dels somnis era un disc fet amb molta colla. Així com en els altres hi havia un punt de misantropia volguda, en aquell tothom passava per l’estudi per dir-hi la seva i vaig fer cas a tothom. Quan l’escolto, hi trobo cançons boniques, però mai n’he recuperat cap per als directes. Sí que n’hi ha força, però, d’Hoquei sobre pedres (1997): La Rambla, Flors i violes...
És el primer disc que va fer després de la dissolució d’El Último de la Fila. Ha anat tal com s’esperava, la seva carrera en solitari?
No en tenia ni idea, de com anirien les coses. Em dedico a una professió que és una mica com la pesca submarina. M’encanta el meu ofici i l’he fet sempre. En condicions molt precàries, al principi de tot, i en condicions fantàstiques, durant els anys amb en Manolo [García], tot i que amb Los Burros i Los Rápidos l’èxit va ser més aviat retroactiu. He fet tots els papers de l’auca, en aquest ofici, i sempre m’ha encantat, fins i tot en les èpoques més crues i dures. Quan vaig començar la meva carrera en solitari, com et deia, no sabia com seria, però, en qualsevol cas, estava preparat per a qualsevol eventualitat. Des de l’ostracisme més absolut fins a trobar-me tocant en un circuit paral·lel i obscur d’art i assaig. Venia de deu anys increïbles amb El Último de la Fila i no sabia el que vindria. He pogut anar fent discos i, amb cada disc, una gira. Segurament, l’època més difícil és aquesta, en què no hi ha concerts i els músics, com totes les persones que viuen de la cultura, hem acabat sent una mica com els fusibles de la societat.
Quan va ser el primer cop que li van dir que, si plovia, ho farien al pavelló ?
Jo vaig néixer el 1957 i, ja als anys setanta, en els pasquins que anunciaven els concerts, fets normalment amb ciclostils i elements molt rudimentaris, a sota de tot sempre hi havia escrit, molt seriosament: “Si plou, ho farem al pavelló.” Em feia molt riure, aquesta frase, aleshores, i, a Viatge a Montserrat (2009), en vaig fer una cançó. Si treus la frase de context i en fas una cançó d’amor, te’n queda una de molt lluïda!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Las Niñas’ triomfa a la 8a edició dels Premis Feroz amb tres guardons principals

Barcelona

El festival Strenes de Girona ven més del 80% de les 10.600 entrades per l’edició del 2021

Girona

El Primavera Sound ajorna la celebració del 20è aniversari al 2022

Barcelona

Nòmades i princeses

Barcelona

Fan plegar la directora d’El Born CCM

BARCELONA

Mestissatge creatiu

Girona

Tona Gafarot presenta dijous a La Planeta el disc ‘El foc, el caliu i la cendra’

LLAMBILLES
Mirador

Resistència davant la desolació del cinema

JORDI CUSSÀ
Novel·lista

“La literatura pretén explicar el què i el per què de la humanitat”

Barcelona