Cultura

Salvador Ortells: “Hem de superar la visió reduccionista sobre Joan Fuster, i valorar el referent cívic i el literari”

El director de l’Espai Fuster aposta per trencar prejudicis i dinamitzar entre les noves generacions el llegat de l’escriptor en el 25è aniversari de la seva mort

Joan Fuster deia en un dels seus aforismes que “al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”. Aquesta mort després mort, que és l’oblit, no arribarà a la curta, malgrat que durant aquest quart de segle alguns prejudicis polítics han mirat de silenciar el seu llegat. Així ho explica el director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells, amb motiu del 25è aniversari de la mort de l’escriptor. Superar aquesta visió reduccionista i valorar en la seva justa mesura tant el referent cívic com el literari és, en paraules d’Ortells, un dels objectius que té el centre, inaugurat el passat mes de gener després de dècades d’endarreriments en la que va ser la casa on va viure l’homenot de Sueca (Ribera Baixa). Una vegada en marxa, l’Espai Fuster té el repte de dinamitzar la seva obra i fer-la arribar a les noves generacions.

Aquest dimecres es compleixen 25 anys de la mort de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) i, a l’igual que en vida, continua sent un dels escriptors que més debats i més apassionats ha generat sobre la identitat valenciana. Al llarg d’aquest 2017, l’Ajuntament de Sueca ha inaugurat l’Espai Joan Fuster, ubicat a la casa on va viure i des d’on va crear el seu pensament. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el conseller de Cultura, Vicent Marzà, entre altres.

Aquest fet, inèdit en anteriors governs, ha permès començar a superar prejudicis que, sobretot al País Valencià, continuen vigents i fan necessària “una tasca de dinamització constant cap als escolars, els universitaris i la societat civil”, explica el director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells.

El responsable del centre indica que la influència de Fuster al País Valencià i a tots els territoris de parla catalana és “innegable”, com a una de les figures clau en la consolidació del circuit literari català, però “des de la seva mort havia deixat d’estar present en el teixit social”. Ortells afegeix que si bé ningú no discuteix la seva vàlua intel·lectual, a Catalunya per exemple s’està començant a detectar una certa manca de presència als mitjans i a la societat civil.

En aquest sentit, explica que una de les motivacions de la creació de l’Espai Joan Fuster va ser “tractat de mitigar això, dinamitzant i difonent la seva obra a tots els nivells, no només local, a Sueca, o autonòmic, al País Valencià, sinó a tots els territoris de parla catalana”. Al respecte, indica que des del centre s’organitzen activitats culturals, en col·laboració amb la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i amb l’Ajuntament de Sueca, i es promouen estudis totals o parcials de la seva obra.

Ortells aposta per superar la “visió reduccionista” que hi ha en la dicotomia entre el Fuster escriptor i el Fuster referent cívic. “Només una persona amb la formació literària i cultural tan vasta com Fuster seria capaç d’elaborar i projectar una sèrie d’idees que han tingut un calat sobre la societat civil ben palès, amb tesis marcades pel compromís de l’intel·lectual amb la societat”, sosté.

Aquesta visió ha provocat uns prejudicis que han fet que molta gent no s’hagi acostat “a un certs tipus de Fuster que no són de temàtica política”. Com exemple, Ortells explica l’assaig d’art El descrèdit de la realitat (1955), el llibre d’assaig Diccionari per a ociosos (1964), l’estudi històric Poetes, moriscos i capellans (1962) o la seva producció poètica, que va elaborar entre els anys 1954 i 1954.

“En certa mesura sí que li ha pesat però és cert que la dimensió de Fuster sense el referent cívic no hagués estat tan important ni hagués cohesionat Catalunya, País Valencià i les Illes. El que es guanya per una part es perd per altra i viceversa. Però crec que hem de superar la visió reduccionista i saber valorar en la seva mesura tant el referent cívic com el literari”, conclou Ortells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Orchestra Fire-riba

Girona

El detonador de la novel·la gràfica

Barcelona

Uns Gaudí paritaris

BARCELONA

Mentider meravellós

BARCELONA

De paràsits i Txernòbil

Girona

Una artèria de tradició

BARCELONA
Crítica
dansa

Memòria d’un temps fugit

ANTONIO GUILLÉN
DIRECTOR DE LA FÀBRICA D’ANÍS DEL MONO

“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

badalona

La falta de finançament obliga les productores audiovisuals catalanes a treballar amb un peu a Madrid

barcelona