Cultura

Fotografia

La modernitat de Foto Lux

El CRDI i Rigau Editors presenten avui el catorzè volum de la col·lecció de fotògrafs gironins, dedicat a l’històric establiment de la plaça de l’Oli

Joan Pereferrer va sustentar gran part del seu prestigi en els retrats

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona presenta avui, a les 7 de la tarda, el catorzè volum de la col·lecció “Girona Fotògrafs”, editada conjuntament amb Rigau Editors, que revisa la trajectòria de l’estudi Foto Lux. Aquest és un dels fons fotogràfics més impressionants de l’arxiu d’imatges municipal, amb quasi cent mil fotografies sobre la ciutat i els seus habitants generats al llarg de prop de setanta anys d’exercici continuat de la professió, entre 1916 i 1989. L’estudi d’aquest ingent material ha anat a càrrec de Montserrat Baldomà i Soto, llicenciada en història antiga i arqueologia i conservadora de l’Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Baldomà ha pogut documentar que Foto Lux té el seu origen, de fet, a Vitòria, on Joan Pereferrer (Riudarenes, 1889-Girona, 1974) i el barceloní Pau Domènech, que s’havien conegut mentre complien el servei militar al País Basc, van obrir el 1915 un establiment amb el nom de Foto Lux, probablement per influència del distribuïdor bilbaí de material fotogràfic Lux. Domènech hauria continuat regentant aquest estudi almenys fins a 1928, però Pereferrer va tornar a Catalunya el mateix 1915 i es va establir a Tossa, on no va tardar a associar-se amb un altre fotògraf i també pintor, Joan Barber i Garriga, amb el qual comercialitzaria una de les primeres edicions postals de la vila amb el nom de “Pereferrer i Barber”. Amb la mateixa firma, el 1917 ja es van establir a Girona, a l’antiga galeria de Joan Llinàs de l’avinguda Jaume I, i en poc més de dos anys ja eren reconeguts com un dels millors estudis fotogràfics de la ciutat, especialitzats sobretot en el retrat. La consolidació del negoci arribaria el 1923 amb el trasllat a un nou local més cèntric, a la plaça de l’Oli, i ja batejat com Foto Lux. Tot i la competència que representaven els Unal, “van saber trobar un espai propi a través d’apostes estètiques originals i valentes, i d’interessos que anaven més enllà dels estrictament relacionats amb el negoci”, apunta Montserrat Baldomà, per argumentar que “Foto Lux no va ser un estudi de retrat com els altres”. Una de les seves singularitats més remarcables va ser el fet d’incorporar a l’equip creatiu una dona, Dolors Pujol, que havia començat de dependenta a l’establiment i, casada amb Pereferrer, es va revelar com “una fotògrafa excepcional” i una de les poques dones que es van dedicar a la professió en aquella època. El 1933, la societat es va dissoldre i, mentre que Barber va encaminar-se cap al retrat de moda, elegant i chic, Pereferrer va continuar en solitari al capdavant de la marca Lux. Dins de la seva producció, són remarcables els retrats de tipus populars de Girona, sota l’epígraf Foto d’Art, basats en criteris antropològics com els que difonia Tomàs Carreras i Artau en les seves recerques etnogràfiques, però no ho són menys les estudiades escenografies dels seus retrats, més desinhibides del que era habitual.

Un món
Cada un dels retrats de Foto Lux, la majoria deguts a la destresa de Joan Pereferrer, revela un món sencer que queda fora de camp: una vida minúscula, ignorada, evaporada, de la qual avui queda només aquest registre que eternitza l’anonimat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.