Cultura

La revenja de Nicolas Cage

El Festival de Sitges aclama l’actor, que va presentar ‘Mandy’ fora de concurs

“Vaig decidir ser actor perquè volia ser com James Dean”, va dir l’actor en el Festival de Sitges

“Vaig decidir ser actor perquè volia ser com James Dean”, va afirmar, ahir, Nicolas Cage en el Festival de Sitges, en què va presentar la seva darrera pel·lícula, Mandy, i va rebre el Gran Premi Honorífic. Acostar-se a aquest mite no és una tasca fàcil, amb 37 anys de carrera i 97 títols (Dean només va protagonitzar 3 films), i Nicolas Cage, que va renunciar al seu veritable cognom de Coppola (és nebot del director d’El padrí), ha traçat una carrera que s’ha allunyat progressivament del cinema més artístic dels seus primers anys (La ley de la calle, Arizona baby, Cor salvatge...) i s’ha instal·lat còmodament en el cinema més comercial.

No és que Mandy ho sigui gaire: és una història de venjança que no destaca pel seu vessant artístic, amb moments gore que va arrencar aplaudiments dels fans de Sitges. En tot cas, Nicolas Cage va parlar de James Dean com a inspiració, amb humilitat, i no s’hi va comparar. “Va ser una inspiració per a mi. A l’est de l’Edèn em va ensenyar com es poden mostrar les emocions a través de la interpretació.”

Ho va dir en una roda de premsa davant més d’un centenar de periodistes, de què alguns no li van estalviar preguntes punyents. “Penso seguir actuant”, va dir, responent al rumor sobre la seva retirada. També va tallar una pregunta sobre les acusacions d’abusos sexuals: “Ja vaig fer declaracions sobre aquest tema i no penso dir res més.” Fins i tot, va posar humor a les respostes. “Els nens juguen amb espases làsers. Espero que ara no ho facin amb serres mecàniques”, va dir, quan li van preguntar si el duel amb aquests estris de Mandy pot arribar a ser tan mític com el de Luke i Darth Vader a Star Wars.

Tornant a les seves influències, Nicolas Cage va reconèixer que l’expressionisme alemany el va inspirar: “El meu pare [August Coppola] tenia una gran col·lecció de pel·lícules i he tingut influències de pel·lícules de l’expressionisme alemany, com ara Nosferatu, Metròpoli...” Això explica que tingui “una manera d’actuar més abstracta dins un context cinematogràfic més naturalista”, a què va donar forma amb l’ajuda de diferents directors. Mandy, però, que es va presentar fora de competició, és un producte de gènere convencional, que li ofereix poques opcions per exhibir l’enorme talent que, ja fa uns quants anys, té amagat.

Nicolas Cage va compartir protagonisme,ahir a Sitges, amb Ron Perlman, que va rebre el premi Màquina del Temps i va presentar Asher, en què interpreta un assassí a sou gran i solitari, encara actiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fira del Llibre de Buenos Aires obre amb Barcelona com a ciutat convidada

JOSO
HISTORIETISTA, HUMORISTA GRÀFIC I FUNDADOR DE L’ESCOLA JOSO

“El mercat francès i l’americà són una sortida dels nostres dibuixants”

Barcelona

Cruïlla surrealista

Barcelona
Crítica
clàssica

Händel i el sublim

Una aposta segura

roses / Castelló d’empúries

Rock dels 11 als 70 anys

GIRONA / sant Gregori

Solà-Morales: fer i pensar

barcelona

Música solidària amb els joves d’Altsasu

girona
Crítica
cinema

Vitalitat rockera i malenconia