Cultura

Brossa, Obiols i l’art de la follia

La Fundació Joan Brossa inicia nova etapa amb una exposició sobre el psiquiatra i humanista Joan Obiols

“L’exposició salda un cert deute del món cultural amb la figura de Joan Obiols”

La nova seu de la Fundació Joan Brossa, al carrer de la Seca, just darrere del teatre, obre portes amb l’exposició Art i follia. Joan Obiols Vié. Psiquiatre i humanista, que es podrà veure fins al 14 d’abril. Eminent psiquiatra, catedràtic de la facultat de medicina i vinculat a l’anomenada segona avantguarda artística, Obiols va morir als seixanta anys, el 1980, després d’una visita a Salvador Dalí. La mostra es permet copsar les seves dues vessants, mèdica i intel·lectual, a través del seu excepcional arxiu i de la col·lecció d’art personal (mai exhibits en el seu conjunt fins ara), el caràcter polifacètic d’Obiols, amic personal de Joan Brossa, de la seva mateixa generació, i interlocutor de la majoria dels membres de Dau al Set.

L’exposició impacta per la combinació de la tasca professional i l’afició a les arts. A la planta baixa, la mostra permet endinsar-nos en els treballs vinculats a la psicopatologia de l’expressió i a la innovadora visió de l’art brut. La presentació de més de seixanta dibuixos de malalts psiquiàtrics dialoga i es complementa amb una selecció de vuitanta imatges de malalts fetes pel metge en psiquiàtrics de finals dels anys quaranta i cinquanta, com ara els sanatoris de Santa Coloma de Farners, Sant Boi de Llobregat i Reus, entre d’altres.

Tal com sintetitzen el president de la Fundació Brossa, Vicenç Altaió, i Jordi Obiols, comissari de la mostra, psiquiatra i fill de Joan Obiols, “l’art i la malaltia mental han mantingut una relació complexa i fascinant que ha ocupat, durant segles, la filosofia, l’art, la psiquiatria i, actualment, la neurociència”. “També implica una visió humanista de l’acció terapèutica en el trastorn mental que potser estem perdent. D’altra banda, aquesta exposició salda un cert deute pendent de la ciutat de Barcelona i del seu món cultural amb la figura de Joan Obiols. Més enllà de la seva activitat científica i acadèmica, ja valorada en aquell moment en els fòrums corresponents, mancava un reconeixement públic del seu activisme i de la seva figura com a dinamitzador cultural en una època, les dècades dels cinquanta als setanta, de gran penúria i restriccions de tota mena sota el règim i la dictadura franquistes. El seu tarannà vitalista, emprenedor i entusiasta, curiós i extremadament sociable el va convertir en una figura clau en aquelles èpoques en una part molt important de la vida cultura (teatre, sovint a casa seva, pintura, música) de la ciutat. L’acollida de l’exposició a la Fundació Brossa és, alhora, un record de la seva relació amb Joan Brossa, un feliç homenatge a la que va ser, probablement, la seva principal passió: l’amistat.”

En la col·lecció de pintura podem trobar peces de Dalí, Miró, els pintors de Dau al Set, una fotografia dedicada per Picasso i, fins i tot, quadres del jove Perejaume, per qui Obiols va apostar quan el pintor era pràcticament un adolescent. La interessant entrevista que Soler Serrano li va fer per al programa televisiu A fondo ens permet gaudir de la seva personalitat i vitalisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.