Cultura

Josep Giralt: “El Museu de Lleida no prescindirà mai de Sixena per explicar la relació amb la Franja’’

Gairebé un any després de la marxa de les 44 peces, el director del museu recorda que la jornada de l’11 de desembre va ser “dura’’ i que l’equip va quedar “tocat’’

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha assegurat que el discurs museístic de l’equipament no prescindirà mai d’un ’’tema capital’’ com l’art de Sixena per explicar les relacions territorials entre la Franja de Ponent, Lleida i la Corona d’Aragó. Un any després de la marxa de les 44 peces de Sixena amb l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu, Giralt recorda en una entrevista a l’ACN que l’11 de desembre de 2017 va ser un dia “molt dur’’ i que l’equip humà va quedar “tocat’’. Afegeix però, que les portes de l’equipament es van obrir i ’’l’aire va tornar a entrar’’ gràcies al suport de la gent que es va concentrar a fora mentre va durar l’execució judicial. Giralt veu positiu l’interès internacional que ha despertat el museu després del cas Sixena.

Josep Giralt ha explicat que entre els mesos d’abril i maig de 2019 quedarà tancada la remodelació del Museu de Lleida després de la sortida de les peces de Sixena. “Si ho podem tenir el 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, seria fantàstic’’, afegeix, però aquesta qüestió no només depèn de la idea ’’que tenim al cap’’ sinó també dels pressupostos de la Generalitat, que en aquests moments encara no estan assegurats. Al museu tenen molt clar que la remodelació afectarà gran part del món gòtic. El que es vol explicar serà, no només del gòtic internacional i de Lleida com ’’un lloc d’irradiació de grans artistes’’ sinó també de la Franja de Ponent com a ’’concepte’’. És en aquest sentit, que Giralt remarca que volen continuar explicant la Franja, a partir d’una “peça que és clau’’: la cadira de la priora de Sixena, que correspon a aquest moment i que no formava part de les obres en litigi amb l’Aragó.

L’espai gòtic, on ara encara hi ha les lleixes buides que exposaven els fèretres de les monges de Sixena, es reestructurarà tot, es mouran peces i hi haurà un canvi de discurs ’’més assenyat, agrupant elements de forma temàtica, territorial i cronològica’’. Les lleixes desapareixeran doncs i no es preveu que hi hagi cap ’’record arquitectònic’’ del que hi havia. L’únic que no canviarà és el discurs de la Franja, i per tant, “Sixena continuarà sent explicada perquè no volem prescindir d’un tema capital al Museu de Lleida’’. Giralt afegeix que tenen peces suficients per explicar que al segle XV els pintors treballaven un dia a Lleida i l’altre a Benavarri o Barcelona per després acabar a Sixena.

Origen de les obres

Ara com ara totes les obres objecte d’aquesta remodelació provenen del dipòsit de Museu de Lleida perquè segons Giralt, encara no està tancada la “política d’adquisicions’’ tot i que no nega que estan treballant per “si pot existir alguna altra peça’’. Afegeix que no els interessa cap obra en concret però reconeix que quan s’elabora un projecte museogràfic s’intenta veure si hi ha alguna ’’peça no descoberta’’ en algun museu com el Nacional.

Giralt aposta perquè els museus generin un document de política d’adquisicions ja que és una de les ’’qüestions més tèrboles’’ a la majoria dels museus de Catalunya. En aquest sentit, assegura que al de Lleida ja fa anys que estan treballant amb un document així per concretar com abordar les compres, les donacions, els préstecs, els acomodats o els dipòsits a llarg i a curt termini. Aquí, Giralt posa l’exemple del que va passar recentment amb la subhasta de la taula del retaule major de Mestre de Sixena que va aparèixer en una casa de subhastes de Suïssa. Els conservadors del Museu de Lleida la van identificar i detectar i el museu s’hi va dirigir però no van aconseguir-la. De l’experiència, Giralt n’extreu el fet que l’equip de conservadors sigui “prou hàbil i expert’’ per detectar aquestes peces quan apareixen al mercat.

Arran de l’execució provisional de la sentència de l’art de Sixena hi ha hagut repunts de públic que ha visitat el Museu de Lleida, sobretot abans de la marxa de les peces i també els dies després. El públic va tenir una “reacció positiva’’, explica Giralt, i la prova és que a dia d’avui encara es conserven aquells objectes que la gent va dipositar en “’homenatge i record i solidaritat amb el Museu’’ a les lleixes buides. Aquests objectes es retiraran quan es comenci la remodelació i es documentaran com a fons de museu.

Després els visitants es van “estabilitzar’’ però hi ha hagut propostes que han ajudat a que quan es faci el balanç de final d’any hi hagi un creixement molt rellevant de visitants sobretot després de canviar la programació d’exposicions temporals i portar a Lleida l’obra ’Presos Polítics’ de Santiago Sierra arran de la censura a la Fira Arco de Madrid. Amb l’exposició es van superar els 7.000 visitants en dos mesos i també es van fer activitats que van generar una mitjana de 250 a 300 persones de públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catorze hores de foscor

lleida

L’emblema de Breda

Breda
ARTUR RAMON
GALERISTA, ANTIQUARI I HISTORIADOR DE L’ART

“Des del punt de vista de l’art, Barcelona és una ciutat de províncies”

barcelona

Ben a prop dels Gaudí

Barcelona

Nou disc de Lax’n’Busto, amb diversos cantants

barcelona

La ràdio es posa al dia

Girona

La frontera sud de Martí Albesa

Girona

The Unfinished Sympathy, al Yeah!

Girona

Garrigasait, premi Setè Cel

Salt