Cultura

Mirador

Massagran, l’èxit de vendes més destacat del còmic català

Si Josep Maria Folch i Torres va situar a l’imaginari català un personatge de ficció que ja en el seu temps va entrar a l’ànima i a la ment dels lectors de les seves novel·les –al qual Junceda va donar forma gràfica–, el seu fill, Ramon Folch i Camarasa, va col·laborar amb els guions de les adaptacions de Les aventures d’en Massagran a fer de l’aventurer una icona del còmic català com mai havia existit. Dels quinze àlbums que va publicar, entre el 1981 i el 2002, se’n van arribar a vendre 100.000 exemplars cada Nadal.

Aquest fenomen té el seus orígens a principis de la dècada dels vuitanta, quan la política d’immersió lingüística crea milers de nous lectors en català. Infants i gent jove. A l’editorial Casals, especialitzada en llibre educatiu, pensen que els seus productes són molt estacionals i que caldria animar les vendes la resta del any. La proposta de Ramon Folch i Camarasa d’adaptar al còmic el personatge del seu pare encaixava en el moment editorial. En aquell època, a banda de la feina de Cavall Fort, L’Infantil/Tretzevents, els clàssics Tintin i Astèrix editats en català i les traduccions de les novetats de Norma, el català només tenia com a referents les editorials Unicorn i Casals per normalitzar la presència del català en el còmic. Casals ho va aconseguir fent de Massagran no només un còmic publicat en català, sinó també un personatge concebut a Catalunya, que no era una mera traducció. Mai cap personatge de còmic genuïnament català ha tingut aquesta acceptació.

Van buscar un dels dibuixants que estava en la sintonia de fer un còmic amb denominació d’origen catalana: Madorell, que publicava la sèrie Jep i Fidel a la contraportada de la revista Cavall Fort. Casals va contactar amb ell i així van néixer les aventures d’en Massagran al còmic. En un principi Folch va adaptar les novel·les del seu pare, però aviat va crear noves aventures que van obtenir un èxit de vendes sense precedents d’un personatge de còmic català i en català. Després va arribar l’adaptació dels dibuixos animats a la televisió, que va emetre Televisió de Catalunya i que va donar encara més popularitat al personatge. El documentalista cinematogràfic Carles Prats va crear l’editorial Unicorn, que havia apostat pel còmic infantil i adult en català i que va ser adquirida per Casals, que va esdevenir, juntament amb Anna Rey, editor d’en Massagran. “Madorell tenia un estil molt hereu d’Hergé i intentava seguir les seves pautes, però quan es va fer càrrec d’en Massagran va fer una hibridació entre Hergé i Junceda.” Aquesta estètica, segons Prat, “és conservaria força bé quan es va adaptar als dibuixos animats”.

Tant el dibuix com els guions s’inscriurien en la tradició de la línia clara europea: traç net i històries d’aventures exòtiques amb un cert enigma. Un altre dels elements que agafaria de la tradició europea “tant de l’escola de Brussel·les com la de la de Marcinelle, és mirar de no fer explícita la violència i solucionar els conflictes sense recórrer a situacions extremes i sent positiu”. Aquest bagatge el recolliria en Massagran, com abans ho havien fet les revistes Cavall Fort i L’Infantil, que, a més, havien estat impulsades des de sectors religiosos i havien hagut de vigilar molt la censura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Neix una Plataforma per defensar que el Doctor Music Festival es quedi al Pallars i no marxi d’Escalarre

escalarre
GERARD QUINTANA
Cantant, músic i escriptor. Publica "Entre el cel i la terra" (Columna)

“Es pot estimar de moltes maneres a la vegada”

GIRONA

Adeu, Scott Walker

barcelona

Feliç desorientació

BARCELONA

Al rescat de l’amor

barcelona

Mirades a les dones visibles

Girona

Crims en el paradís

girona

De Hollywood a la Rambla

BARCELONA

Bones vibracions

Girona