Cultura

La Bisbal recorda el bombardeig del 1939

Entre 30 i 40 bombes van provocar almenys 21 morts i un gran nombre de ferits

El dia 3 de febrer de 1939 es va escriure el que és, segurament, el succés més trist i luctuós de la història de la Bisbal d’Empordà. Van ser cinc avions italians, primer en una tanda de tres –model Savoia Marchetti SM 79–, arribats per les Gavarres, i amb base a Mallorca, a l’aeròdrom de Son Sant Joan, i quinze minuts després dos avions més, van llançar entre 30 i 40 bombes. El resultat: uns 21 morts i un nombre molt elevat de ferits, a més de grans danys materials i cases derruïdes. Ho recorda l’investigador Manel Ferreres, que ara fa una setmana va impulsar la celebració d’un acte al Teatre Mundial per fer-ne memòria.

Ferreres explica que el bombardeig es va produir als voltants de l’hora de dinar. Possiblement el nombre de bombes va ser de 30, segons Pere Lloberas. Aquesta dada quadraria més o menys amb el nombre d’impactes i edificis afectats i coincidiria, també, amb la càrrega total de bombes dels S-79, que era de 1.500 kg. “Les fonts no coincideixen ni en el nombre de víctimes, ni en alguns noms, ni en les edats, ni en el nombre de desconeguts”, explica Ferreres, que afegeix: “És possible que les llistes es complementin. Podríem afirmar quasi sense cap dubte que les víctimes van ser més, ja que no consta el nombre de ferits ni el seu estat, alguns dels quals, els més greus, van ser evacuats de la Bisbal, i no se’n van tenir més dades des d’aquell moment.”

Per Ferreres, era un acte de justícia recordar aquest bombardeig, perquè assegura: “L’hem d’incloure dins del concepte d’experimentació de la guerra total, i que va tenir el màxim exponent durant la II Guerra Mundial. Al final de la guerra és normal que, amb la convergència de factors diversos com la superioritat militar, sobretot tecnològica, la situació internacional, amb les victòries diplomàtiques feixistes de 1938 envers les democràcies occidentals, els nacionals es veiessin envalentits, sabent que la violència militar no tindria resposta ni queixa internacional.” A l’acte, que es va celebrar al Mundial, hi van ser presents els historiadors Pere Bosch, Jordi Frigola, Emili Gironella, l’investigador Manel Ferreres i el regidor de Cultura, Carles Puig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona

Atracament perfecte

Barcelona

Un tapís de doble cara

barcelona
Crítica
Cinema

Quan matança s’escriu amb ‘Ç’

Ja és el temps de la matança

Girona
Drama / REligió

Rere una nova pista del Sant Greal

Crítica
cinema

Autoretrat complaent i refinat