Cultura

Neus Ballús, del Senegal a Berlín

La directora de ‘La plaga’ torna a la Berlinale, fora de concurs, per presentar ‘Staff only’, amb Sergi López

“En l’adolescència es cometen molts errors, i un creu que és adult quan encara no ho és”

La directora Neus Ballús va estrenar, ahir, la seva esperada nova pel·lícula, Staff only, en la secció Panorama de la Berlinale. De fet, no s’imagina un millor lloc per iniciar el camí de la cinta, després que ja va passar pel certamen amb La plaga, gran guanyadora dels Gaudí del 2014. Ballús hi va presentar, ahir, el seu nou film, rodat al Senegal, en què reflexiona sobre el pas de l’adolescència a la maduresa. També parla de com s’estableixen lligams entre persones diferents i si, malgrat les diferències, és “possible establir relacions d’amistat honestes sense interessos”, diu en una entrevista a ACN.

Staff only està protagonitzada per Marta (la debutant Elena Andrada), una noia de 17 anys que passa les vacances de Nadal al Senegal amb el seu pare (Sergi López) i el seu germà, en un viatge organitzat. Ella sent una gran fascinació pel Khouma, un càmera senegalès que treballa filmant les excursions dels turistes, i això tensa la ja conflictiva relació amb el seu pare. També farà amistat amb l’Aissatou, una noia que neteja les habitacions de l’hotel.

Revisitar viatges

Neus Ballús va explicar, ahir en declaracions a Efe a la Berlinale, que Staff only neix de la idea de “revisitar diversos viatges d’adolescència”, aquells en què intentes descobrir “què és això de relacionar-te amb els altres”, amb cultures diferents a la teva, en què la gent parla altres idiomes i es relaciona de forma diferent. Encara que la pel·lícula no és autobiogràfica, sí que va fer un viatge al Senegal fa uns 14 anys, on, encara que no li va passar el mateix que a la Marta, sí que va sentir aquell “xoc tan brutal”, aquella gran dificultat per a algú blanc i d’un altre nivell socioeconòmic i cultural de relacionar-se “de forma honesta” amb la gent. Va ser tan impactant aquell viatge al Senegal que es va dir que no hi tornaria mai més. No s’imaginava, comenta, que, anys més tard, “ressorgiria com a idea de pel·lícula”.

Si bé creu que “gairebé totes les relacions són interessades” en algun punt i a tot arreu, és en el context del turisme de masses en què això es fa tan evident que “és dificultós establir una relació normal”. I encara més per a una adolescent. La protagonista té com a principal conflicte la lluita per la seva llibertat. Es troba en una edat en què creu que li pertoca anar per lliure i es troba en un viatge molt estructurat, en què és molt difícil fer-ho, i amb l’oposició del seu pare. Ballús retrata en la pel·lícula actituds i situacions molt pròpies d’una edat determinada, quan es passa de l’adolescència a la maduresa: “És un moment en què es cometen molts errors i un creu que és adult quan encara no ho és”, apunta.

En la pel·lícula hi ha dues càmeres diferenciades: la del film és el punt de vista de la protagonista, la Marta, mentre que Khouma grava vídeos domèstics per als turistes que mostren, com explica Ballús, “aquesta cara fictícia i construïda de quin és el viatge ideal i com això contrasta amb la realitat: un món on hi ha avorriment, conflicte i en molts moments no passa res”.

Staff only és més gran que La plaga pel que fa a pressupost, pel fet de ser una ficció rodada a Senegal, però, segons Ballús, és una pel·lícula que “tendeix a la simplicitat” i que no necessita de “grans recursos tècnics ni barroquismes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Caballé, sempre a Peralada

barcelona

Un mirall humà

barcelona

El Domini Màgic creix

Santa Coloma de Farners

Dia de Hellboy a les llibreries de còmics

Barcelona

Ballar en la catedral gòtica musical

BARCELONA

Manuscrits de Sant Feliu

Girona

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona