Cultura

Un Sismògraf ‘millennial’

El festival estratègic de dansa d’Olot impulsa creadors nascuts als anys noranta

Hi haurà de tot: coreografia observada dalt d’una bici, dansa dins del safareig i en un cràter

El Festival Sismògraf d’Olot, mercat estratègic de la dansa per cinquena edició, vol mostrar els creadors nascuts als anys noranta. Si en la primera edició ja vetllava pels coreògrafs nascuts als anys vuitanta, ara rejoveneix més la paleta i prova de fer atractius els primers creadors millennials a programadors de festivals, i de teatres municipals de casa i internacionals. El 22% dels programadors són de fora de Catalunya, un percentatge que va augmentant i que permet obrir una porta a la coproducció. El Sismògraf se celebrarà del 25 al 29 d’abril.

En un ring de boxa (al gimnàs No Limits del carrer Sardenya de Barcelona). Aquest va ser l’emplaçament de la presentació a Barcelona. Va semblar el lloc més adequat perquè Junyi Sun ensenyés un fragment de la peça que prepara pel 2020: Am I Bruce Lee. L’acció il·lustra la voluntat del Sismògraf de trobar una coreografia per a cada espai i que cada emplaçament respiri una creació específica. En aquest sentit, si altres cops s’han entossudit a buscar fórmules perquè la dansa contemporània entri a les festes majors o han mirat de proposar programes per a municipis ben petits (deconstruint càpsules d’obres de mitjà format), també es convida a experiències inspiradores. Com a privilegiats de tenir un volcà, proposen una peça inspirada en aquest fenomen (a la plaça Torín): Cratere nº6899. Però també hi haurà coreografia en una volta en bicicleta; i, diumenge al matí, dansa al parc Nou, com ja és tradicional.

Quines noves veus apareixeran? Hi ha exemples com Clàudia Mirambell, que pujarà el públic a un autocar per poder veure el seu Servei de desubicacions 24 h. O es programen els quatre finalistes del premi de dansa de l’Institut del Teatre 2018 en un programa variat de 15 minuts per autor: Daniel Fernández, Tuixén Benet, Javier Guerrero i Irene García / La Quebrá. Per Tena Busquets, directora del festival, també és molt interessant que la jove Helena Gispert comparteixi coreografia amb Virginia García, de La Intrusa (Niágara). I és que tot es mira des del present. Com el D-construction, que construeix una tanca entre el públic. O les obres que s’inspiren en l’arrel per llegir l’avui en companyies com Kukai Dantza (Erritu, amb coreografia de Sharon Fridman), Raquel Gualtero (Nuà) o Laia Santanach (Aèr). Si torna Quim Bigas, ara amb Hippos, també ho fan Claire Ducreux i Toni Mira (Avec le temps...). O ballen el record des de La bugada de Labuena Compañía.

LA XIFRA

54%
de les contractacions
dels espectacles de dansa a Catalunya arrenquen o es formalitzen a Olot.


Carme Riera, distingida amb el Premi Atlàntida 2019

Barcelona
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil