Cultura

De ferro rogent

Mor l’escultor Martín Chirino, un del creadors del grup El Paso, que al costat de Dau al Set va aconseguir enllaçar amb les avantguardes d’abans de la guerra

Dos moviments artístics van donar llum i esperança a la creació artística que el franquisme volia condemnar a les condicions més bàsiques i ràncies: El Paso i Dau al Set, a Catalunya. El Paso, creat el 1957, va donar continuïtat a les avantguardes d’abans de la guerra i estava format, entre altres, per Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar, Luis Feito i Martín Chirino, mor dilluns passat

Nascut a Las Palmas de Gran Canaria el 1925, l’obra de maduresa de Chirino es va caracteritzar per una abstracció lògicament despullada de narrativitat, però plena de significacions simbòliques. Les seves formes escultòriques metàl·liques suggerien valors rotunds i contundents propis d’un discurs personal en una època que anhelava llibertat. En la postguerra va començar a desenvolupar el seu treball, en què els missatges vitals es transmetien d’una manera metafòrica. La fortalesa de la seva obra, en què les formes suggerien autèntics clams de justícia, de trencar amb les velles fórmules i de sintonitzar amb la contemporaneïtat, es basava amb una sòlida formació acadèmica que no li va impedir trencar amb les convencions. A les Canàries, a més d’estudiar escultura a l’acadèmia de Manuel Ramos, de qui anys més tard seria ajudant, va treballar en vaixells que anaven a la costa d’Àfrica. D’aquest període li quedaria el contacte amb estructures de ferro que més tard dominarien les seves obres, i un sentiment d’africanisme per la seva condició de canari. A finals dels quaranta se’n va anar a Madrid, on estudiaria belles arts, que acabaria l’any 1952, quan va anar cap a Londres, visita que ajudaria a forjar la seva visió de l’escultura en descobrir el vessant contemporani d’aquesta variant artística gràcies al treball d’Henry Moore. Tornaria a la capital britànica i es fascinaria, com ho havien fet les primeres avantguardes, per l’art antic del Museu Britànic, del qual extrauria cert esquematisme formal. A finals dels cinquanta esclata amb tota la colla d’artistes d’El Paso i consolida un corrent renovador a tot l’Estat que influiria en les noves generacions.

“La meva obra no és un gest, sinó una presència.” Aquesta reflexió que defineix sintèticament el seu treball està inclosa en el llibre de memòries La memoria esculpida que aviat publicarà Galaxia Gutemberg, segons va anunciar ahir l’editorial.

El cos de l’escultor serà incinerat avui al cementiri madrileny de La Paz i les restes es traslladaran al cementiri de La Vegueta a Las Palmas de Gran Canaria. A la seva illa nadiua es troba, en el Castillo de la Luz, la Fundación de Arte y Pensamiento Martín Chirino, un espai d’exposició permanent en què s’exhibeixen 25 obres de l’autor que defineixen tota la seva trajectòria escultòrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.