Cultura

Les mil diapositives ‘salvades’ de Jordi Mitjà

L’espai cultural Rizoma de Celrà inaugura avui,a les set del vespre, l’exposició Tot el que fem, ho fem per carregar-nos-ho tot, de Jordi Mitjà. Aquest projecte artístic té el seu origen en el marc del programa En residència, coordinat per A Bao A Qu l’any 2015, amb un grup d’alumnes de l’aula d’acolliment de l’institut Milà i Fontanals que van recuperar una sèrie de diapositives que s’utilitzaven per fer l’assignatura d’història de l’art. Les més de mil diapositives, obsoletes en l’actualitat –vivim en un món digitalitzat–, han estat intervingudes, transformades i reconstruïdes per Jordi Mitjà. Reconstruïdes i, en certa manera, salvades, el mateix artista diu que “reinterpretar qualsevol material en estat d’obsolescència o continguts en via de desaparició, acciona noves maneres de resurrecció”.

Les imatges icòniques d’una història oficial, en un acte d’iconoclàstia, són reapropiades pel mateix fet artístic formant l’Anarxiu Diapo. Les instal·lacions conviden als espectadors a fer-se una sèrie de qüestionaments i reflexions al voltant de la producció d’imatges, del seu consum i dels usos i les capacitats crítiques –o acrítiques– que tenen actualment.

Jordi Mitjà (Figueres,1970) actualment viu i treballa a Lladó. Treballa l’escultura, la fotografia, el dibuix i la perfomance.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Buñuel en el Laberinto de las Tortugas’ guanya el guardó a la millor pel·lícula d’animació als Premis del Cinema Europeu

Barcelona

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

Tot per la seva pàtria

GIRONA

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot