Cultura

Art i decadència

Edgar Massegú, de Pulpopop, és el protagonista de ‘Katartist’, un film dirigit per David Sánchez que es presentarà demà al Truffaut

“Aquesta és l’obra més radical de totes les que ha promogut Pulpopop; prometem que no deixarà indiferent ningú”, diu Edgar Massegú, el cantant i ideòleg del grup musical gironí Pulpopop, en referència a la pel·lícula Katartist, de la qual és l’únic protagonista –en el paper d’artista “indòmit”– i autor del guió que ha plasmat en imatges el realitzador blanenc David Sánchez, que ja havia dirigit curts (River) i videoclips de Pulpopop i Biflats. Katartist , la història d’un “artista a la deriva que, atrapat dins el deliri de la seva obra, va a la recerca infructuosa de l’art total”, es preestrena demà al migdia al cinema Truffaut de Girona (12 h), dins la programació del Dia Internacional de l’Art.

Massegú ja va anunciar la imminència del llargmetratge Katartist quan fa algunes setmanes va presentar el darrer disc de Pulpopop, Unamentlentaeminentalimentalentenimentilamenta , pensat també com un projecte que fulmina les fronteres entre arts, inclòs el cinema, interconnectats a Katartist a través d’un denominador comú: “la decadència absoluta.”

En aquest monòleg visual que dura prop d’una hora i mitja, rodat en espais oberts –i tancats, com ara les clavegueres– de Sarrià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis, Girona i Sant Aniol de Finestres, hi conflueixen el teatre, la dansa, la pintura, la poesia, l’escultura, l’arquitectura, el land art i, evidentment, la música: cançons del darrer disc de Pulpopop, però també música creades expressament per a la pel·lícula: música gravada a les clavegueres amb un piano dodecafònic, “buscant les textures i ressonàncies dels espais”.

“En David em va passar un guió per fer un curt en què jo havia de fer el paper d’un ionqui. Jo li vaig dir que sí, però que no seria un curt sinó un llargmetratge i que aniríem a totes. Tot seguit vaig estripar el guió per inventar-me’l sobre la marxa i donar vida a aquest ionqui artista frustrat”, explica Massegú, segons el qual “la pel·lícula ha estat per a mi una sortida, una catarsi real”. Ja es pot entendre que aquest no és un film convencional –“Al final, però, sorprenentment acaba apareixent una història”–, però els seus autors creuen que tindrà una llarga vida en festivals de cinema, museus i centres d’art, sense descartar tampoc les sales comercials i les televisions més agosarades, perquè Katartist vol provocar emocions –també angoixa– en un públic ampli. El film ja ha estat subtitulat a l’anglès, el castellà i el català, com es veurà al Truffaut: “El protagonista parla un gironí molt tancat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona
Mirador

Margarit, premi Cervantes

Margarit, premi Cervantes

barcelona
MAGÍ SUNYER
NARRADOR I FILÒLEG

“Hem de lluitar per retornar la raó dels febles contra la manipulació”

tarragona

Càntut en femení

Cassà de la Selva

La reialesa de la màfia

Barcelona
Crítica
cinema

En un bosc, de nit

Crítica
música

Arrencada de cavall

Beethoven s’instal·la a l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES