Cultura

El català, atemorit davant la justícia

Només dos de cada deu catalanoparlants se senten segurs amb la seva llengua davant d’un jutge castellanoparlant

Les subvencions no beneficien el cinema en català

L’ús del català en l’administració de justícia fa que només dos de cada deu catalans se sentin segurs parlant la seva llengua davant d’un jutge castellanoparlant. L’últim InformeCAT, elaborat per la Plataforma per la Llengua, indica que sis de cada deu catalanoparlants creuen que els pot perjudicar adreçar-se en català a un jutge que els ha parlat en castellà. A més, el nombre de sentències redactades en català va de baixa des del 2004. El 2017 van ser només un 8,2% del total, la pitjor dada des del 2001. Per aquestes i per moltes de les altres estadístiques que recull l’informe, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, explicava ahir que “l’estat de la llengua, pel que fa a ús social i drets lingüístics, és preocupant”. Sobretot feia incidència en les dades relatives a com les administracions públiques tracten el català i com ho perceben els ciutadans.

L’InformeCAT recull una cinquantena de dades que permeten donar una imatge de la situació actual de la llengua catalana. Escuder assegura que es tracta d’una llengua “minoritzada però no minoritària” i remarca que cal que les administracions facin un esforç per ajudar a incrementar l’ús social del català. L’objectiu de l’informe és conscienciar de la situació de la llengua catalana i de la necessitat de millorar el seu estatus legal. En aquest sentit, destaca que els canvis de govern al País Valencià i a les Illes Balears del mandat anterior, que es mantenen, contribuiran a consolidar els usos i drets lingüístics dels catalanoparlants en aquests territoris.

L’ús del català afavoreix a l’hora de trobar feina. Les dades de l’informe indiquen que l’atur en el cas dels castellanoparlants que fan servir el català és de la meitat en relació amb els que no el parlen habitualment. Entre els que no tenen el català com a primera llengua però que l’han adoptada com a llengua habitual, la desocupació passa del 21,7% a l’11,7%, una xifra molt a prop de l’11,3% d’atur registrat entre els catalanoparlants inicials. “Dominar el català facilita la recerca de feina, i això ens demostra que el català és una llengua demandada, d’inclusió i un ascensor social”, hi afegia ahir el president de la Plataforma per la Llengua.

El cinema és un altre dels àmbits on el català està en una pitjor situació. Segons les dades recollides, un 78% de les subvencions de l’ICEC al cinema s’han concedit a produccions cinematogràfiques que no són en versió original en català. Només vuit de les 23 produccions cinematogràfiques beneficiàries d’ajuts incloïen el català en el rodatge. Escuder va explicar que la Plataforma s’ha reunit amb la consellera de Cultura, que els ha comunicat la voluntat de revertir la situació

En educació, un 14,6% de les converses dels alumnes d’ESO al pati són en català a les zones urbanes de Catalunya. Així ho indica un estudi sociolingüístic de la Plataforma per la Llengua en 50 centres educatius de ciutats catalanes, tant de primària com de secundària i que l’entitat te previst presentar pròximament. El resultat global és que només un 24,3 % de les converses a l’hora del pati als centres educatius de Catalunya són en català, en les etapes dels estudis obligatoris. La Plataforma per la Llengua considera que el “més revelador” de l’estudi és la diferència entre l’ús del català als patis en la primària, que és d’un 35%, respecte de l’ús que es detecta del català en la secundària, que es redueix a més de la meitat.

A més, només una de cada deu tesis doctorals s’escriu en català, que només és l’opció majoritària a la Universitat de Vic i a la Universitat d’Andorra. Tot i això, el nombre d’alumnes inscrits als exàmens oficials de català va créixer un 4,5% durant l’any passat. En el terreny literari, durant el 2018 es van traduir al català 154 llibres de 53 editorials amb el suport de la subvenció de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat. Es tracta de deu títols més que el 2017 i d’una xifra molt superior respecte al 2016 (25 títols i 14 editorials). Tot i això, la Plataforma per la Llengua assenyala que el consum de llibres en català continua “sent minoritari”.

L’informe destaca també l’absència del català en els webs de l’administració de l’Estat. Durant l’any 2018, un 64,6% dels portals oficials no contenien cap informació en català, una xifra molt semblant a la de 2017 que porta a confirmar que amb el govern de Sánchez la situació del català no ha millorat. Òscar Escuder manté que “allà on no té poders en contra, el català és una llengua amb la mateixa vitalitat que la resta” i lamenta que l’Estat “continua tractant com a ciutadans de segona els catalans”.

LES FRASES

Dominar el català facilita trobar feina, i això ens demostra que és una llengua demandada, d’inclusió i un ascensor social
Òscar Escuder
pres. plataforma per la Llengua


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Roben els instruments al grup de rock Ilegales després del seu concert a Barcelona

Barcelona

Mor l’actriu Anna Karina, icona de la ‘nouvelle vague’

París

Vell ofici, nova mirada

Girona
Crònica
música

Estopa, impossible no estimar-los

Barcelona
Josep Vallverdú
Escriptor

“Aquesta, em fa una il·lusió especial”

Barcelona
Crítica
cinema

No tot queda justificat

Ca Vell, en petites dosis

girona
Nou festival d’incògnit

Nou festival d’incògnit

girona

Reivindicant Martí Rouret