Cultura

RICARD MAS

HISTORIADOR I CRÍTIC D’ART. DIRECTOR DE LA PUBLICACIÓ DIGITAL ‘MIRADOR DE LES ARTS’

“El món de l’art fa por, encara no el sabem explicar prou bé”

El ‘Mirador’ va ser una de les revistes mítiques dels anys trenta. El ‘Mirador de les Arts’ aspira a ser-ho en els temps actuals. I en tres llengües (català, castellà i anglès) que el situen al món

Té sentit fer una revista de crítica d’art avui?
Tot el sentit del món. Que jo sàpiga el pensament crític no ha caducat. Estem en un moment de crisi, crisi que vol dir canvi, acceleradíssim, de la cadena de transmissió de l’art, i el Mirador de les Arts se situa en aquest nou paradigma. Són les galeries les úniques valedores de l’objecte de crítica d’art? És més obra d’art una de les set còpies d’un vídeo de la fira Loop que costa 35.000 euros que una dels milions de còpies de la pel·lícula La diligència de John Ford que et pots comprar en una paradeta a 1 euro? No volia fer una altra revista d’art sinó intentar plantejar el que jo crec que hauria d’anar sent el nou model de publicació que parli d’art en l’era de la revolució tecnològica. Si me’n sortiré o no, ja és un altre tema. Encara més: com a historiador de les revistes d’art, et puc dic que no.
Vostè és un gran coneixedor d’aquestes publicacions.
El meu primer contacte amb la crítica va ser quan vaig començar a treballar de secretari del Rafael Santos Torroella, el 1990. Llavors descobreixo que hi ha una tradició centenària, que el meu mestre és una baula de tot un seguit d’escriptors sobre art. Les revistes històriques són una de les meves passions. Les tinc gairebé totes. N’hi ha que han durat un any, dos mesos, un número... La Nova Revista, Pèl & Ploma, Troços, Proa, Arc-voltaic, Un Enemic del Poble, El Correo de las Artes va durar una mica més però tampoc et pensis...
És per ser pessimista.
És una feina dura i difícil, perquè el món de l’art fa mandra, fa por... Jo penso que encara no sabem explicar prou bé l’art. Anem de la inflamació teòrica al This is art.
Es refereix al programa de TV3. Una oportunitat perduda per divulgar l’art per la televisió?
Et diuen: és curiós perquè agrada a la gent que no li agrada l’art. Doncs tenim un problema perquè aquesta gent que mira el This is art no entendrà mai res del que és l’art. És una frivolització total i absoluta. Ni és art ni és divulgació.
També diran que és l’única manera d’accedir al gran públic.
Els continguts del Mirador de les Arts són per a un gran públic. Com hi arribem? U: amb gent que coneix molt bé allò de què està escrivint. Pràcticament el 90% dels articles estan escrits per gent que té un mínim de 20 anys d’experiència. Alguns, potser la meitat, havien tingut un espai fix en els diaris, però en aquests la crítica d’art pràcticament ha desaparegut. Dos: amb textos que entengui tothom.
La crítica d’art tendeix a ser intencionadament críptica, no?
Jo sempre he buscat que se m’entengués per arribar al màxim de gent possible, i això hi ha qui ho menysté: “Si ho entén tothom vol dir que, tio, no estàs a l’altura.” Hi ha de tot al sector. Tens un Manel Clot que escrivia uns textos que d’entrada et fotien fora a puntades de peu, a menys que fossis un especialista que amb molta paciència treia l’entrellat d’alguna cosa. Tens un Àlex Mitrani o un Francesc Fontbona molt clars. I tens un Arnau Puig que quan li dona la real gana se l’entén perfectament i quan no li dona la real gana no se l’entén un borrall.
Tinc entès que paga i que paga bé, cosa que no es pot dir d’altres productes similars...
Pagant la meitat encara pagaria més que la competència. Com que jo m’hi he trobat, en situacions que no et paguen o et paguen malament, no faré el mateix. Si no me’n surto plegaré. A més, demanar les coses gratis implica que has d’acceptar tot el que et donen. Es publiquen articles pèssims.
I massa condescendents?
Si només tens un espai setmanal per publicar una o dues crítiques és normal que parlis de les exposicions que paguen la pena. Una altra cosa és que a vegades el crític o el periodista es menja tot el que li donen.
Ha anat baixant el nivell de les exposicions els últims anys?
El 2009 vam baixar molts graons i des de llavors no n’hem pujat cap. No és que vagi baixant, és que ja hem tocat fons! Ningú es pren seriosament l’art i la cultura. El panorama és molt trist. S’han premiat les indústries culturals i s’han castigat el patrimoni i les exposicions. A tu et sembla normal que el MNAC sigui l’únic lloc que hagi de pagar per tenir una parada del bus turístic?
Hi ha art més enllà de Barcelona. Pocs ho veuen i encara menys hi dediquen temps i espai a escriure-ho.
El barcelonacentrisme no pot posar fi al potencial museístic riquíssim de Catalunya, de cap de les maneres. Nosaltres parlem de moltes coses que passen fora de la capital, exposicions fantàstiques a Vilanova i la Geltrú, a Sitges, a Olot, a Solsona, a Vic... a una hora d’autobús. Però si és que, als barcelonins, l’Hospitalet de Llobregat els sembla una galàxia llunyana, i són cinc parades de metro!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aromes de Suleika

barcelona

Reedició i mort d’un narrador de culte

barcelona
GLÒRIA BOSCH
DEIXA LA DIRECCIÓ ARTÍSTICA DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS DESPRÉS DE DIVUIT ANYS AL CÀRREC

“Els projectes artístics són de grup, no d’una sola persona”

barcelona

Territori fràgil

barcelona

Repressió ben actual

BARCELONA

Girona ‘enamora’

Girona

Més concerts ‘tribut show’, a Peralada

Peralada

L’empatia amb l’exiliat

La Jonquera
Concha Milla, finalista al ring  de La Planeta
arts escèniques

Concha Milla, finalista al ring de La Planeta