Cultura

‘J’accuse’, a Venècia

La Mostra rep amb entusiasme el film de Polanski sobre l’afer Dreyfus

“El sentiment de persecució de Polanski es fàcil d’entendre, només cal mirar la seva vida”

En crida i cerca des de fa quatre dècades per la violació d’una menor als Estats Units, Roman Polanski no va acudir ahir a la Mostra de Venècia, però va parlar a través de la pel·lícula que va presentar a competició, J’accuse, el seu relat de l’afer Dreyfus.

L’acollida de la projecció de premsa va ser entusiasta i l’expectació era màxima després que la presidenta del jurat, Lucrecia Martel, anunciés en la jornada inaugural la seva intenció de no acudir a la projecció oficial d’ahir en solidaritat amb les víctimes d’assetjament.

Polanski ha realitzat a J’accuse un relat clàssic, amb una posada en escena vigorosa i precisa i que guanya ritme a mesura que avança la trama. Luca Barbareschi, el seu coproductor, va qualificar-la ahir de “film d’educació formidable” per als joves que no coneguin aquest episodi de la història de França. Una història que arranca el 5 de gener de 1895, quan el capità Alfred Dreyfus (Louis Garrel), un jove i prometedor soldat, es condemnat a cadena perpètua per haver espiat per a Alemanya i que se centra en el paper del coronel Picquart (Jean Dujardin) per descobrir i denunciar les irregularitats comeses en el judici.

En iniciar-se la roda de premsa, Barbareschi ja va advertir que no respondria a preguntes relacionades amb “la polèmica que no és polèmica”. En una entrevista recollida en les notes de producció de J’accuse, Polanski, de 86 anys, explica que el seu interès per l’afer Dreyfus es deu als ecos que pot tenir en l’actualitat, atès el ressorgiment de l’antisemitisme i l’odi a l’estranger, però també admet que la manera com opera “l’aparell de persecució” contra Dreyfus li resulta “familiar” i que això ha estat una inspiració clara. “La manera com la gent em veu, la meva imatge, va començar amb la mort de Sharon Tate [la seva ex-parella, assassinada ara fa cinquanta anys]. La premsa va cobrir-ho de manera menyspreable, suggerint que jo era el responsable de l’assassinat”, assenyala Polanski. Ahir, la seva dona, l’actriu Emmanuelle Seigner, va sortir en defensa seva. “El sentiment de persecució de Polanski es fàcil d’entendre, només cal mirar la seva vida.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Carme Riera, distingida amb el Premi Atlàntida 2019

Barcelona
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil