Cultura

Crònica

Mercat de Música Viva

‘Kevin’ triomfa al Mercat

Nico Roig va ser protagonista, dimecres, d’una experiència auditiva de primer ordre

“Què passa, Kevin?”, va dir, vacil·lant, Ferran Palau quan va entrar al Teatre Atlàntida per oferir un dels concerts més esperats de la segona jornada del Mercat de Música Viva. Ningú va contestar perquè ningú sap gaire encara qui és aquest tal Kevin que ha servit per titular el nou disc del músic de Collbató, previst per al mes d’octubre. Però Palau, amb la mateixa gorra groga, ahir a Vic, que llueix en la portada d’aquest quart disc al marge del seu grup de sempre, Anímic, va obtenir més tard del públic una resposta més fefaent: una ovació mentre, a l’escenari, s’abraçava als seus tres músics (Joan Pons, àlies El Petit de Cal Eril, gairebé d’incògnit a la bateria; el seu cosí Jordi Matas, a qui vèiem la nit abans com a músic acompanyant de Juliane Heinemann, a la guitarra i els teclats, i Dani Comas, al baix, tanmateix presentats tots... com a Kevin, naturalment) i, per megafonia, i a tot drap, s’hi escoltava el Forever young, d’Alphaville. Amb nou temes d’aquest últim disc i dos més –Res i, cantada pel públic, Serà un abisme– extrets de Blanc (2017), Ferran Palau va tornar a demostrar la seva qualitat d’orfebre a l’hora de dissenyar petites joies pop.

En certa sintonia amb el pop fins fa poc anomenat “metafísic” de Palau pot circumscriure’s, d’altra banda, la proposta de Nico Roig, dimecres a la nit. Dues experiències auditives de primera magnitud, més que concerts de maneres convencionals, abans de les quals es va facilitar a tots i cadascun dels 60 espectadors, situats al voltant d’un escenari circular, uns auriculars amb què poder gaudir de l’espectacle en so binaural 3D. Les noves cançons del cantautor, tan introspectives com corrosives, i tant en català com en castellà, van servir-nos per recordar el seu fort caràcter com a compositor. La banda que l’acompanyava, amb el duet vocal femení Tarta Relena i els teclistes Cote Fournier i Meritxell –germana de Judit– Neddermann, va causar impressió. Però el que més va interpel·lar de la proposta de Nico Roig, exguitarrista de Pau Vallvé i Refree, va ser el plantejament que poden existir altres maneres de viure un concert. S’imaginen estar còmodament asseguts en un auditori i, amb el botó d’un simple aparell, poder abaixar o apujar al nostre gust el volum de la música que s’hi escolta? Doncs això, més o menys, és el que va passar dimecres en el concert –si és que toca dir-ho així– de Nico Roig, una filigrana auditiva en què el públic, davant tal desplegament tècnic, al principi, no va gosar ni aplaudir. “Abans hem mirat què passava si aplaudia... i es pot fer, no passa res”, va tranquil·litzar-los Roig, que, tot i l’evident complexitat tècnica de l’espectacle, una coproducció del mateix Mercat, mereix poder dur l’invent més enllà d’Osona.

La nit de dimecres, d’altra banda, va tenir com a altres grans protagonistes Gertrudis, que van estrenar dues cançons noves amb una petita secció de vents integrada per dues noies de la Balkan Paradise Orchestra. I, ahir, van destacar especialment els 45 minuts d’improvisació, sol al piano, de Marco Mezquida, nom a qui ja és inevitable recórrer quan toca fer inventari dels pianistes més lliures del país; la simpatia de l’asturiana Lorena Álvarez, amb una Colección de canciones sencillas, que ben aviat posarà en circulació el segell del Primavera Sound, i el blues-rock imponent del veterà quintet català A Contra Blues, amb un disc previst per d’aquí a uns dies que els hauria de fer guanyar finalment a Catalunya el reconeixement que van obtenir a Europa quan, l’any 2013, van proclamar-se guanyadors de l’exigent concurs European Blues Challenge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.