Cultura

Placa en memòria dels intel·lectuals exiliats

El municipi francès de Roissy-en-Brie recorda els catalans que s’hi van refugiar

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va visitar ahir el municipi francès de Roissy-en-Brie (Illa de França) per participar a l’acte de presentació d’una placa commemorativa en memòria de la vintena d’intel·lectuals catalans refugiats durant 14 mesos, de l’abril del 1939 fins al juny del 1949, al castell que actualment és la seu de l’ajuntament de la ciutat. Entre les personalitats recordades a la placa hi ha Mercè Rodoreda, Pere Calders, Armand Obiols, Joan Oliver, Agustí Bartra, Avel·lí Artís Gener, Anna Murià, Domènec Guansé i Francesc Trabal.

A l’acte, també hi van assistir l’alcalde de Roissy-en-Brie, François Bouchart; l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, present en qualitat de director del programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional; la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, el delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a l’Estat francès, Daniel Camós, i el director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, Alfons Quera.

La memòria, un pilar

Durant la seva intervenció a l’acte, la consellera de Cultura va remarcar que recuperar “la memòria és un exercici difícil de practicar, perquè molt sovint la memòria comporta el dolor del record i remetre’s a moments difícils de la història”. No obstant això, Mariàngela Vilallonga va afegir-hi que “la memòria també és un pilar essencial per poder bastir allò que som avui dia: persona i comunitat, ciutadans i república”.

Els intel·lectuals catalans que van trobar refugi en el castell de Roissy-en-Brye hi van arribar gràcies a les gestions que Francesc Trabal, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, i l’impressor i escriptor Miquel Joseph, per encàrrec del conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer, van fer per mitjà del Comité d’Aide Aux Intellectuels. El castell, construït el segle XVII i adquirit per l’empresari de cinema Charles Morand Pathé el 1913, funcionava des del 1937 com a alberg juvenil. Al primer pis i la mansarda, hi vivien la família Trabal, Mercè Rodoreda, Anna Murià i Armand Obiols, i en un edifici annex, el château d’eau, s’allotjaven Pere Calders i Enric Cluselles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Febre serièfila

Palamós /figueres
JOAN-DANIEL BEZSONOFF
ESCRIPTOR

“Amb el procés s’ha vist clar que som catalans, al nord, malgrat la història”

GIRONA

L’amor i els robots

barcelona

De dissident a distingit

Barcelona

Excavant Casa Pastors

Girona

Un art obert als altres

barcelona
Crònica
música

Dits (i medalla) d’or

Barcelona

Música en viu pel centenari dels Pastorets d’Olot de l’Orfeó

Olot

Avalen documents en protocatalà, del segle IX

BARCELONA