Cultura

En els límits del bé

El realitzador gironí Isaki Lacuesta es planteja els límits entre censura i llibertat a ‘Jo soc allò prohibit’, cinquè Premi de Videocreació, a l’Arts Santa Mònica

“Tota societat es defineix a partir de l’autoimposició de límits. Som el que delimiten les prohibicions”
“Podries cantar-me alguna cosa que no es pugui cantar a Espanya?”

Isaki Lacuesta planteja un sa i encoratjador exercici de reflexió personal a Jo soc allò prohibit, cinquè Premi de Videocreació, a l’Arts Santa Mònica. El realitzador gironí, amb el suport de dos documentalistes, ha explorat en les diferents formes de censura, prohibicions i condicions legals per saber quins són els límits de la llibertat, i on i quan s’han transgredit de manera escandalosa. Ahir en una roda de premsa per ensenyar-nos la cabina on els visitants podran assistir d’un en un a l’experiència de la seva lectura, Isaki va assegurar que la seva intenció no és “de denúncia sinó de reflexió”. El guanyador de la cinquena edició del Premi de Videocreació reflexiona a través d’exemples sobre la censura i la prohibició d’imatges i idees a Espanya des del 1977 fins a l’actualitat, no des d’un àmbit exclusivament polític sinó també per les ingerències de les organitzacions catòliques en tot el que tingui a veure amb pautes morals o de conducta: “Això potser és el que ens diferencia d’altres països del nostre entorn amb els quals seríem força equiparables, com ara els Estats Units, França o Alemanya, on les experiències són similars.” El premi consisteix en la coproducció d’una obra de videocreació entre la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Lacuesta és conscient que actualment tothom se sent molt agreujat, sobretot en públic, però també en àmbits familiars, i que la informació acaba descol·locant els nostres prejudicis en matèries religioses, polítiques, nacionals o de terrorisme. També va esmentar fenòmens com el neopuritanisme, les influències de les religions i tot un ventall que la videoinstal·lació mostra de manera ben precisa, no tant per jutjar com per valorar quins són els criteris que aplicarà el visitant en el seu codi de valors.

El projecte reflexiona sobre la censura i la prohibició d’imatges i idees en la història d’Espanya –també de Catalunya– des del 1977 –quan es convoquen les primeres eleccions democràtiques– fins a l’actualitat. Lacuesta parteix d’una premissa: “Tota societat es defineix a partir de l’autoimposició de límits. Som el que delimiten les prohibicions.” Lacuesta proposa recórrer una cartografia de la prohibició i dels seus imaginaris a partir d’una cambra fosca, les parets exteriors de la qual són miralls. A l’interior, l’espectador accedirà a una extensa recopilació de materials prohibits a l’Estat al llarg dels darrers quaranta anys, com ara cançons, pel·lícules, fotografies, articles, poemes, i piulades. Les imatges prohibides fugiran de l’ull de l’espectador gràcies a un software que les farà saltar cada vegada que aquest intenti mirar-les. L’espectador quedarà confrontat a les imatges com Perseu davant la Medusa. És una experiència transcendental i una mena de prova sobre la base fora del control de consciència de l’espectador. Diríem que és una experiència sobre els límits de cadascú en la transcripció de casos de prohibicions i censura històriques.

En la roda de premsa, Isaki es va referir als moments àlgids de prohibicions: el primer entre 1977 i 1981, quan els grups de pressió catòlics notaven la desaparició del règim i les organitzacions radicals dessagnaven el país; entre el 1998 i el 2003 a causa dels atemptats d’ETA i de les Torres Bessones, i durant els últims cinc anys en relació amb la Catalunya processista.

Com a banda sonora, l’espectador escolta el resultat de les respostes de diverses personalitats del món de la música davant la pregunta: “Podries cantar-me alguna cosa que no es pugui cantar a Espanya?” Les respostes són dels músics Pau Riba, Maria Arnal, Albert Pla, Maria Rodés, Santi Balmes i Refree. Com a epíleg, la instal·lació ofereix un espai informatiu on els visitants poden accedir a entrevistes a l’advocat Benet Salellas, el periodista David Jiménez, l’artista Pedro G. Romero i el músic Albert Pla, que aborden el tema de la censura en la seva experiència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.