Cultura

Crítica

cinema

La creació d’una llegenda

Ardara és un bell poble amb un entorn natural espectacular que existeix realment a la Irlanda del Nord, però la pel·lícula que du el seu nom també podria referir-se a un lloc imaginari. Tot s’hi mou en l’aparent incertesa entre la realitat i la llegenda, el documental i la ficció, l’experiència del present i la memòria borrosa d’altres vivències, el paisatge físic i el mental; però, al capdavall, domina la construcció imaginària d’un relat que, segons han explicat els directors, Raimon Fransoy i Xavier Puig, va tenir la participació activa d’uns habitants d’Ardara. La pel·lícula, doncs, com la invenció d’una llegenda que, com les reals, és una creació col·lectiva.

El punt de partida és la desaparició de tres joves en un penya-segat: Macià (Florit), un menorquí que volia reconstruir el viatge que els seus pares, morts quan ell era petit, van fer a Ardara; Bruna (Cusí) i Maria (García Vera), dues noies que, cansades de les seves frustracions com a actrius a Barcelona, van arribar al poble per disfrutar de la naturalesa. Un misteri com a pretext per posar en marxa la imaginació: dels directors, dels intèrprets, dels habitants d’Ardara. Què va passar? Quina va ser la seva relació? D’aquesta hi ha el testimoni de les imatges enregistrades per ells mateixos: una empremta entre la realitat i la ficció del seu viatge. L’audiovisual, doncs, substitueix el quadern de notes i dibuixos amb què el pare de Macià va deixar constància del seu viatge. Però tampoc les imatges ho expliquen tot. Resta el misteri, que convida a la imaginació que basteix aquesta pel·lícula original i certament imaginativa que a vegades, però, sembla recrear-se en el seu joc.

Ardara
Directors: Raimon Fransoy, Xavier Puig Intèrprets: Bruna Cusí, Macià Florit, María García Vera
Catalunya, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Conte
Jordi Panyella

El balcó

Nubla, últim solo

Barcelona

Strenes s’ajorna al juny i el juliol i manté un 80% dels concerts

girona

La pantalla recull el relleu del tancament dels teatres

BARCELONA
la música

Marina Rossell: “Tot anirà bé”

El cromo del Nil

Barcelona
El Festival de Música Antiga dels Pirineus, cancel·lat

El Festival de Música Antiga dels Pirineus, cancel·lat

La música de ‘L’Agus i els monstres’

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, des de casa