Cultura

Tot podria anar millor

Patrici Tixis valora positivament l’augment de facturació de llibres, sostingut en els últims sis anys, però reclama a les administracions més inversió en cultura

La facturació anual és de 2.300 milions, encara lluny dels 3.000 d’abans de la crisi
Tixis: “Catalunya és una potència editora i volem que també sigui una potència lectora”

Patrici Tixis, director de comunicació corporativa del Grup Planeta i, des del 2015, president del Gremi d’Editors de Catalunya i de la Cambra del Llibre de Catalunya, va oferir ahir una roda de premsa prèvia a la festa de la 34a Nit de l’Edició. La trobada va tenir lloc a la seu del gremi, ara remodelada, i compartint espai amb els organitzadors del Saló del Còmic i del Manga.

“La Nit de l’Edició, per a nosaltres, és l’esdeveniment per poder desitjar bon Nadal al sector”, va dir Tixis, abans de comentar per sobre què se celebraria al vespre: tres premis i quatre aniversaris.

“Carme Riera es mereix el premi Atlàntida a la trajectòria, com a escriptora, com a professora i, en els últims anys, pel paper que ha tingut com a presidenta de Cedro”, l’organisme que vetlla pels drets d’autor de textos. Riera ha cedit el càrrec, fa poc, a l’editor d’Edhasa, Daniel Fernández.

També es lliurarà el 25è premi Fernando Lara, que “vol destacar un empresari o una iniciativa editorial jove, i aquest any serà per a Comanegra, que va començar com una colla d’amics i ara és una empresa valenta amb una clara projecció de futur”.

Pel que fa al contenciós judicial de Comanegra, que ha estat denunciada a Palma per un sindicat de policies disconforme amb el contingut de l’àlbum On és l’Estel·la?, Tixis va dir que no han fet cap declaració oficial, però que defensen “la llibertat d’expressió i d’edició”.

El tercer premi és l’Ángel Crespo de traducció, que rebrà José María Micó per “la traducció de l’italià al castellà que ha fet de la Comedia, de Dante, publicada per Acantilado”.

També se celebraran “els 150 anys de l’editorial Salvat, els 50 d’Anagrama i de Tusquets i els 25 de Triangle Postals”.

Ja posats en matèria de xifres, que parteixen de les lletres impreses, Patrici Tixis va explicar que hi ha hagut un “augment de facturació sostingut d’un 2% durant els darrers sis anys”, però que encara són “lluny de recuperar els 3.000 milions d’euros anuals que es facturaven abans de la crisi econòmica”. A l’Estat espanyol es facturen uns 2.300 milions, dels quals, uns 1.200 a Catalunya. Un total de 240 empreses reuneixen uns 360 segells editorials. “Catalunya concentra el 50% de l’edició castellana”, perquè té dos grans grups, Planeta i Random House, que dominen el mercat llatinoamericà.

“Si traiem el llibre de text, a Catalunya s’edita el 80% de la producció literària de tot l’Estat espanyol”, va comentar Tixis, i hi va afegir que, “del total de vendes a Catalunya, un 26% són en català”.

Però no totes les xifres van a l’alça i deixen marge per a l’esperança de mercat i lectora. Tixis reclama “estabilitat política i més inversió pública per al foment de la lectura”, tant al govern de l’Estat com al català i al municipal. “Ens preocupa la paràlisi política que vivim pel que fa al foment de la lectura, a la inversió i a la lluita contra la pirateria.” La despesa en cultura continua sent del 0,5%, lluny del 2% a què aspira, fa anys, tot el sector cultural.

Entrant al detall dels pactes que no s’han respectat, destacava: “La Generalitat va aprovar fa tres anys el pla de lectura 2020, en el qual es preveia una inversió de 105 milions d’euros, que no s’ha complert; l’Ajuntament de Barcelona, per unanimitat de tots els grups polítics, va aprovar el 2017 un pla del llibre i la lectura que amb prou feines s’ha desenvolupat; el govern espanyol no ha posat en marxa cap iniciativa important en aquest àmbit, i encara està per aprovar la reducció de l’IVA dels llibres digitals del 21% al 4%.” Per sort, alguna campanya sí que encara funciona, com ara Fas 6 anys, tria un llibre. “Aquest any hi han accedit 35.000 nens i nenes, i és la campanya de la Generalitat que millor ha funcionat en aquest sentit.”

Per tot plegat, el gremi ara treballa “en un pla amb mesures concretes de foment de la lectura, que no siguin només anuncis de màrqueting”.

“El sector editorial té unes característiques que no tenen altres sectors del mercat cultural, com ara més de mig milió de títols vius. De cada tres euros facturats, dos són de llibres de fons editorial, no de novetats.” I quant a les novetats, va destacar que “els deu llibres més venuts són un 2% del total; en canvi, al cinema, les pel·lícules més vistes sumen el 50% o el 60% del total”.

En aquest sentit, també va comentar que més del 40% de les sèries i pel·lícules que s’emeten a través de les plataformes de continguts audiovisuals parteixen de novel·les.

Pel que fa a la distribució de venda de llibres, de cada 100 llibres venuts, 80 s’adquireixen en punts de venda tradicionals, com les llibreries; 15, via internet, i els 5 restants són llibres digitals. “El llibre en paper és el motor del creixement, amb un 95% del total, en contraposició amb el 5% del digital”, va comentar Tixis, i hi afegia que en altres països el llibre digital arriba a un 8% o un 10% de la facturació, i en el món anglosaxó podria tocar un sostre del 25%, si bé a tot arreu està estabilitzat, “estancat”.

Quan es parla de llibres digitals, sempre hi sobrevola una ombra molesta: la pirateria. Un 5% de les vendes són en suport digital, però “un 25% dels lectors llegeixen en suport digital, i això vol dir que una gran part s’obtenen de manera il·legal; cada any, a l’Estat espanyol, es descarreguen de manera il·lícita al voltant de 425 milions de llibres, cosa que suposa deixar d’ingressar uns 215 milions d’euros”.

Tornant a la part positiva d’aquest ball de xifres, hi ha diverses tendències que marquen la millora: “Els llibres més venuts aguanten més temps en el mercat, un any, fins i tot dos; hi ha un creixement de la no-ficció, bàsicament de llibres polítics i sobre el procés, a Catalunya, i a l’Estat espanyol, els dedicats a la salut i l’entorn mediambiental, i també cal destacar l’augment de vendes d’àlbum infantil i del còmic i el manga.”

I queden camps per explorar. El mercat de l’audiollibre “encara és petit, però en un país com el nostre, on s’escolta tant la ràdio, es preveu que tingui un recorregut ascendent”. Tot i la reclamació a les administracions, Patrici Tixis va admetre que “el sector està fort, amb bona salut, i va creixent”. “Catalunya és una potència editora, i volem que també sigui una potència lectora.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Liceu inaugura temporada amb mesures per la covid-19 i es retroba amb el públic després de sis mesos

Barcelona

El MUME reviu la tragèdia dels camps de concentració

la jonquera
Mirador

El dolor d’uns pares

Un inici triomfant

sant sebastià

El cinema que mira el teatre

Girona

La postguerra i el perdó dels pecats

Un tast de...
Els premis Bertrana de Girona Avançament editorial

Ànima de tramuntana

Malick i la banalitat

barcelona
Crítica
cinema

Un viatge a favor de la memòria