Cultura

Miró i els seus ecos

La fundació de l’artista allotjarà el 2020 una instal·lació d’Antoni Llena i exposicions de Nalini Malani i d’una visió molt personal de l’escultura

“Un art integrat a les vides de tothom” és el sentit de fer museu per a Marko Daniel

“Un art integrat a les vides de tothom.” El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, creu que aquesta és la tasca primordial que ha de fer el museu: no separar mai l’art de la vida. I amb aquesta convicció ha concebut la programació del 2020, prioritzant-hi aquells artistes més sensibles amb les realitats silenciades i amb més capacitat de “presentar-nos el món d’una manera diferent”. És a dir, tal com era i va fer Miró.

Miró serà present en la nova temporada de la institució que el vetlla, amb ell i sense. No sempre calen les seves obres per invocar-lo. D’una manera explícita ho farà la primera exposició de l’any, Miró: Constel·lació Antoni Llena (del 6 de febrer al 7 de juny). Llena ha escodrinyat un per un els 8.000 dibuixos de Miró que conserva l’arxiu de la institució i n’ha fet una selecció de 150 per construir un núvol que ocuparà una sala sencera de la col·lecció. El traç de Miró com a matèria primera d’una obra de Llena. La doble autoria i els fils que connecten el treball d’aquests dos artistes íntimament tan pròxims són la raó de ser d’aquest projecte.

Els valors de Miró es manifestaran en l’exposició que presentarà la guanyadora del seu premi, Nalini Malani, a la primavera. En recollir-lo, l’artista índia va remarcar que se sentia part de la genealogia de l’artista català. El seu art també neix de la necessitat de parlar d’uns problemes locals per acabar incidint en qüestions universals. Feminisme, justícia social i condemna de la violència són la genètica de les seves obres, que a la Miró s’exhibiran en un muntatge “immersiu”. “Els nostres espais es transformaran d’una manera mai vista abans”, anuncia Daniel.

Del No em sents (del 20 de març al 29 de setembre) de Malani a El sentit de l’escultura, la gran exposició de l’any de la Miró, la de la tardor. L’artista David Bestué n’és el comissari. Proposarà una visió personal de la història de l’escultura, amb grans noms: Miró, per descomptat, i també autors anònims que s’esmunyen en la prehistòria.

“L’art és important per a tothom, però no és fàcil per a tothom. La nostra feina és trobar les maneres que atenguin tots els nivells, des del més acadèmic fins al més directe i emocional. Hi ha moltes maneres de relacionar-se amb l’art”, raona Daniel per insistir en la seva idea de museu amb una vocació realment transformadora de la societat.

Daniel ha recuperat la confiança en una institució que el gener d’aquest any, quan ell tot just feia uns mesos que hi havia aterrat, va acomiadar treballadors per sortir d’una situació econòmica extremament preocupant. “Estem en un moment molt diferent del de principis d’any”, assegura. Els números, diu, han sortit de la zona de perill. Per començar, el nombre de visitants haurà crescut un 3% aquest 2019 (potser vorejarà els 365.000). La tendència era encara més favorable, però els aldarulls postsentència van provocar un fort descens, sobretot al novembre, explica Daniel.

Pel que fa al pressupost, el del 2020 queda estabilitzat en els 7,3 milions d’euros. Així ho ha decidit el patronat, que enguany ha rebut diverses cares noves. La de la presidenta, Sara Puig; la de la vicepresidenta, Ana Vallés; les de dos nous patrons, Andreu Mas-Colell i Laia Gasch, i la d’un patró emèrit, Antoni Vila Casas, que ha aportat un milió d’euros per cuidar més i millor el llegat de Miró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.