Cultura

Heroi o terrorista?

Clint Eastwood reflexiona de nou al film ‘Richard Jewell’ sobre el concepte d’heroi a partir de l’atemptat als Jocs d’Atlanta 1996

En aquest dia d’any nou protagonitzat per veterans infatigables i corcons, Roman Polanski (86 anys) estrena El oficial y el espía i Clint Eastwood(89 anys) porta als cinemes Richard Jewell. El seu 38è llargmetratge com a director reflexiona, una vegada més, sobre la figura dels herois: per què ho són, de què estan fets, com de contradictoris poden ser, com els tracten la societat i el poder... Ja ho havia fet en títols com Gran Torino, Banderes dels nostres pares o El francotirador, i ha tornat sobre aquest tema en tres títols recents: Sully, sobre el pilot que va salvar tots els passatgers d’un avió aterrant al riu Hudson; 15:17 Tren a París, protagonitzada per tres joves que es van enfrontar a un terrorista, i Richard Jewell, un vigilant que va salvar moltes vides en un atemptat a Atlanta. “El que m’atrau és que tots són diferents, però quan arriba el moment fan una passa endavant”, diu Clint Eastwood.

Aspirant a policia frustrat, Richard Jewell era agent de seguretat dels Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 quan va veure una motxilla sospitosa abandonada en un concert al parc Centennial. Gràcies a la seva intervenció, només va morir una persona i van resultar ferides 111 persones en el que podia haver estat una massacre. Però l’FBI va determinar que Jewell responia al perfil de fals heroi i va ser investigat com a possible terrorista. Una filtració a la premsa va fer que la seva vida passés del cel (l’heroi aplaudit i omnipresent als mitjans) a l’infern de l’assetjament policial i periodístic, els insults i amenaces...

Portes endins

Clint Eastwood, que acabava de dirigir i protagonitzar la notable Mula, manté el bon pols en aquesta pel·lícula, criticada per les feministes per la manera d’obtenir la informació d’una periodista, a canvi de favors sexuals. En general, però, les crítiques han estat positives. La manera d’abordar, des de portes endins, el drama de Jewell, la mare i el seu advocat (excel·lents interpretacions de Paul Walter Hauser, Kathy Bates i Sam Rockwell) defuig el sensacionalisme fàcil que el mateix film critica.La pel·lícula està plantejada “com un viatge, que serveix per descobrir alguna cosa, per arribar a un lloc distint d’on estaves”. “La proposta inicial és molt tancada, però s’obre amb el viatge real que fa la filla i el viatge emocional que fa la mare. Hi ha una idea d’esperança, d’una porta que s’obre.”Viaje al cuarto de una madre és també un reflex de dues generacions distintes: “Hi ha una negació a repetir els patrons i els rols que han ocupat els pares. Amb una diferència, la generació de la mare no ha pogut escollir i en el cas de la filla, sí. Hi ha una esquerda generacional entre elles, però al final la pel·lícula basteix un pont entre totes dues, i no és tan gran com semblava.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Ministeri de Cultura cancel·la les actuacions de Plácido Domingo al Teatre de la Zarzuela

madrid
Núria Graham
CANTANT I GUITARRISTA

“A Irlanda busco respostes que aquí no trobo”

Barcelona
FRANCESCO ARDOLINO
ROMA, 1966. DOCTOR EN FILOLOGIA CATALANA PER LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB)

“La desconnexió entre disciplines humanístiques és molt greu”

barcelona

L’1-O de Martha Rosler

barcelona

Conservatori obert

girona

Des de Grècia amb amor

Barcelona
70a edició del festival

Hillary Clinton presenta sèrie a la Berlinale

La música dels capitells

Girona

Micromecenatge transfronterer per Querroig

portbou