Cultura

Modern per clàssic

El Liceu recupera, a partir de dilluns, i per darrer cop, l’escenografia de Mestres Cabanes d’‘Aida’, quan fa 75 anys de la seva primera funció al mateix escenari

Per la soprano Angela Meade, que debuta en el rol i al Liceu, l’actitud d’Aida podria ser la d’una noia d’avui, enamorada

Com si fos la darrera gira dels Rolling Stones. Qui vulgui veure en plena actuació els decorats pintats, ara fa 75 anys, per Josep Mestres Cabanes de l’òpera Aida, que aprofiti alguna de les poques entrades que queden per a les pròximes catorze funcions. No n’hi haurà més. El director artístic del Liceu, Víctor Garcia, admet que ja no s’atreviran a tornar a reformar aquests papers pintats i sembla poc probable que se’n faci cap rèplica. Ara, s’intueix que aquests decorats, que es van salvar miraculosament de l’incendi del Liceu, aniran als fons del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, pel seu valor patrimonial. El director musical, Gustavo Gimeno, admet que està enamorat d’aquestes pintures, que donen una perspectiva tridimensional des de la platea, però que els cantants tenen la sensació d’actuar sense referències perquè no tenen els volums dels espais escènics contemporanis. Ja no es veuen funcions amb tall clàssic. Tan única és aquesta opció que tant Víctor Garcia com Gustavo Gimeno la qualifiquen de “moderna”, de “nova”. L’obra enceta temporada dilluns vinent (fins al 2 de febrer) i té com a reclams el debut en el rol i al Liceu d’Angela Meade, en el paper d’Aida (que comparteix amb Jennifer Rowley), i els tenors Yonghoon Lee i Luciano Ganci, en el paper de Radamès.

Pel director d’escena, Thomas Guthrie, el paper pintat permet traslladar-nos a un espai màgic en què, tot i interpretar la versió clàssica, es troba la fórmula perquè el públic d’avui connecti amb Verdi. Meade defensa l’actitud final del seu personatge, perquè és la d’una persona enamorada, a diferència de La traviata i Anna Bolena, en què els personatges femenins sí que viuen subordinats als homes.

Aida és l’òpera que més s’ha representat al Liceu: per ara, 454 funcions. Es remunta al 1877. El decorat de Mestres Cabanes es va estrenar el 1945 i serà l’onzè cop que s’utilitza. És una quantitat molt elevada perquè sovintejava en la cartellera del 1945 al 1965. Aquest serà el segon cop que es recupera després de la reobertura del Liceu. A l’escenari de la Rambla, segons els càlculs del director artístic, s’han fet unes onze produccions més d’un títol que es percep com el més estimat pels aficionats d’aquest teatre en la història. No els estranya que ja no quedin pràcticament entrades a la venda (sobretot, plantejant-lo després de Nadal, perquè fos un obsequi a regalar per Reis). De fet, els decorats, “molt estimats”, permeten un exercici operístic intergeneracional insòlit: que els pares duguin els fills a veure el mateix decorat que van veure de petits.

Tot i que hi ha una gravació en DVD de l’Aida de Josep Mestres Cabanes, es planteja la possibilitat de fer-ne, aquests dies, una gravació mil·limètrica amb un dron. El que és segur és que la funció del 22 de gener es retransmetrà amb deu càmeres en més de 200 sales de cinema de tot el món (53 de les quals, distribuïdes entre Catalunya i l’Estat espanyol).

La capoeira com a dansa dels esclaus

Una de les aportacions del muntatge, que juga amb l’espectacularitat d’un cor que voreja el centenar de cantants, és el treball coreogràfic. El repte ha estat que tots intervinguin en el moviment escènic, de manera coherent, procurant que es confongui el cor amb el cos de ball. Una de les troballes del coreògraf Angelo Smimmo és integrar la capoeira per dotar d’energia els números de ball. Hi queda perfectament incorporada, perquè el ball corresponia als esclaus i també perquè permet il·lustrar els passatges de guerra que assenyala el llibret d’Antonio Ghislanzoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sense el seu batec

Barcelona
Mirador

Ens cantava d’un en un

Sopa de Cabra, Miki Núñez i Judit Neddermann actuen per ‘streaming’ en un programa del Festival Strenes

Barcelona

Mor Luis Eduardo Aute

Madrid

La màgia dels autors visionaris

Barcelona
El Conte
Xavier Cortadellas

El jeroglífic

El ‘soulman’ senzill

BARCELONA

La Bisbal demana cançons per a la gent gran de la residència municipal

la bisbal d’empordà

La realitat de la pandèmia amb ulls d’autor de ficció

Barcelona