Cultura

El retorn d’Evru al costat de Zush

L’artista reapareix a la galeria Senda després d’una llarga crisi de salut que no li va deixar crear res

Un quadern allargat. Llapis d’una desena de gruixos diferents. Una goma d’esborrar. Una maquineta de fer punta. I molt, moltíssim silenci i soledat. Res de música, aquella que sempre l’acompanyava a l’estudi; res de tecnologia, aquella de la qual va ser pioner. Evru ha tornat amb les eines més senzilles i fràgils per crear. I amb Evru ha tornat Zush, el ser artístic que va matar fa dues dècades, per reemplaçar-lo, perquè l’associava amb una criatura “menyspreable”. Evru s’ha reconciliat amb Zush i, tots dos compenetrats, amb l’art. I de retruc amb la vida. “Torno a ser”, etziba amb una energia que fa anys, uns set, l’havia abandonat completament. La remuntada ha deixat sorpresa la gent que el coneix bé i que ha patit amb ell els seus sofriments.

Tornar a ser és l’exposició que inaugurarà dimecres que ve la galeria Senda amb la sèrie de dibuixos que Evru/Zush (Albert Porta, nascut el 1946, va morir el 1968 en un frenopàtic, dins del qual es va forjar la personalitat de Zush) ha gestat els últims tres anys. Tres anys de renaixement pausat, amb un bucle incessant d’alts i baixos, després d’un retir radical que va durar l’eternitat de quatre anys.

Van ser quatre anys d’abisme, segrestat per una salut extremadament precària, durant els quals no va crear “absolutament res”. “Era un workaholic, només dormia quatre hores. Havia de pagar els excessos. Em vaig dedicar a nedar, passejar i prendre el sol”, explica. No li havia passat res semblant, i de coses n’hi han arribat a passar de tots colors, en els seus gairebé 60 anys de carrera.

No sap ben bé què li va fer veure la llumeta. El cas és que un dia es va trobar amb un quadern allargat i d’un dels seus fulls va fer emergir un rostre. El primer de 136, la meitat dels quals construeixen la línia d’un horitzó a les parets de la galeria del carrer Trafalgar.

Mentida, ja són més de 136. Quatre més acabats de fer, amb un que plora desconsoladament. El dia que el va fer Evru/Zush estava trist. N’hi ha d’altres que riuen, que estan irosos, que estan esporuguits, que imploren compassió o simplement estan abstrets de tot i de tothom. Aquells dies l’artista tenia aquests estats d’ànim. Una muntanya russa afectiva, sí.

Retrats emocionals

“N’hi ha de tot tipus d’expressions i tots són jo, cap un més que l’altre. Són retrats emocionals. Aquests personatges ja habitaven en la meva obra i ells també han tornat. Es comuniquen amb mi. No soc un creador, soc un comunicador que posa les antenes que porten aquests sers.”

En rigorós blanc i negre. Fa dos Nadals li van regalar una caixa de colors que no ha ni obert. Ja s’estan assecant. Encara no s’hi sent amb cor. Potser no s’hi sentirà mai més. El seu nou galerista, Carlos Duran, intenta animar-lo perquè es torni a veure amb forces per fer pintures de grans formats. “És una incògnita el que vindrà”, li respon.

Evru/Zush feia més d’una dècada que no exposava. A Senda ho farà fins al març i després començarà a gestionar les múltiples peticions que està rebent: Madrid, Eivissa, Turquia, on l’adoren... Per veure’l en estat pur, dimecres que ve a la inauguració farà “un acte xamànic molt senzill per donar bones vibracions a l’exposició; i perquè ens ajudi a vendre molt”.

Ell i el galerista ho han posat ben fàcil: poques vegades es podrà adquirir un Evru/Zush per 1.800 euros. No són diners el que necessita per continuar. Corrin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

The Lumineers, Gilberto Gil, Estopa, Julio Iglesias, Manel, Juan Diego Flórez i Yann Tiersen, caps de cartell a Cap Roig

Barcelona

Preparats per als 60

sant feliu de guíxols
Mirador

“Només tinc una paraula...”

Sopa de Cabra: “La llibertat és no tenir por”

BARCELONA

Surrealisme etern

barcelona

Homenatge a la ‘sarsuela’ catalana

Girona

Un pirata bon noi

Barcelona
Olivier Nakache
Director de cinema

“Posem a la pantalla el que altres posen sota la catifa”

Barcelona

La ràbia, la por i l’angoixa

Sitges