Cultura

“Irlanda és el punt de partida”

Les cançons marineres (‘sea shanties’) del grup El Pony Pisador atracaran avui a l’Inagua de Palamós

El grup barceloní ja ha actuat als Estats Units i entre març i abril viatjarà al Regne Unit i Austràlia

Es diuen El Pony Pisador , com la posada d’El Senyor dels Anells de Tolkien, i el títol del seu segon disc, Matricular una galera, està tret directament de Les dotze proves d’Astèrix, de manera que és clar que aquests cinc músics barcelonins tenen una imaginació exaltada: tanta com per posar-se en la pell d’uns mariners dels temps heroics cantant sea shanties, les cançons de treball marineres d’origen anglosaxó que són la base del seu repertori iconoclasta, “amb sonoritats i influències des del swing a l’havanera, passant per les danses búlgares o el heavy metal”. I no hi pot faltar tampoc la tradició musical irlandesa, perquè “Irlanda és el punt de partida del nostre viatge sonor”.

El Pony Pisador presentarà avui Matricular una galera ( Coopula ) en un concert al bar Inagua de Palamós (23.30 h, 5 euros). En les setmanes vinenta també actuaran al pub City Arms de Banyoles, el 7 de febrer, i l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, el 21 de febrer. Entre gener i febrer voltaran molt per Catalunya, però no es queden aquí: al març oferiran una desena de concerts en diferents ciutats angleses i a l’abril actuaran en dos festivals australians. De fet, l’estiu passat ja van viatjar als Estats Units i Canadà. En aquests països hi ha tota una xarxa de festivals de música marinera en què sorprèn l’exotisme d’uns catalans que no canten havaneres –tot i que el disc n’hi ha una: Bartomeu el Portuguès, sobre un pirata que no sabia nadar–, sinó sea shanties: un repertori majoritàriament en anglès, però també en català – La confraria del menhir és un altre homenatge a Astèrix i Obèlix–, fruit d’una investigació “molt poc acadèmica” però a la qual dediquen moltes hores, que no és incompatible amb la seva vocació de portar la música tradicional a les festes majors i, per tant, a tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Conte
Olga Xirinacs

El bosc invisible

CRISTINA ÀLVAREZ ROIG
POETA I ARQUITECTA

“La poesia és a les arrugues d’un rostre que ha viscut intensament”

barcelona

El coronavirus ja fa estralls en grans noms de la música

BARCELONA

Un repte: dibuixar l’aire

barcelona

Tot el Festival del Circ, a la xarxa

MERCÈ ESPELLETA
Actriu i presidenta de Projecte Vaca

“Esmorzo davant de la porta del jardí: em dona molta pau”

la música

Tres òperes del Festival de Peralada

Fimag es queda sense trucs i suspèn funcions

Torroella de Montgrí

Ullastret en 3D i els cranis enclavats