Cultura

Més Gaudí al MNAC

La Generalitat ha adquirit amb l’ajut de La Caixa els dos únics dibuixos que s’han conservat de l’església de la Colònia Güell, de la qual només es va construir la cripta

El tàndem de croquis lluirà a la gran exposició de l’arquitecte que s’impulsarà l’any que ve

Els dos únics dibuixos supervivents del projecte fallit de Gaudí per construir l’església de la Colònia Güell ja són patrimoni públic. Una història rocambolesca els ha acabat portant fins al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que a partir d’ara podrà presumir de tenir uns fons gaudinians més rics. El duet d’obres ha estat adquirit per la Generalitat amb un finançament mixt, tot i que en la seva major part privat. La Caixa ha aportat 240.000 euros dels 320.000 que costava l’operació, que s’ha estat treballant durant dos anys i mig.

Però ja en feia vuit, d’anys, que aquests croquis que revelen el que havia pensat fer Gaudí per respondre a l’encàrrec d’Eusebi Güell per a la seva colònia tèxtil obrera de Santa Coloma de Cervelló, s’havien esfumat. El 2012, el seu propietari els va posar a la venta en una subhasta que no es va arribar a celebrar mai. Els Mossos d’Esquadra els van requisar després que el rector de la parròquia del complex fabril hagués denunciat que li pertanyien. Els controvertits esbossos es van dipositar al MNAC mentre el jutge resolia el cas. Finalment, el magistrat va ordenar que es retornessin al col·leccionista, que va optar per retirar-los del mercat de les subhastes.

Després de residir-hi provisionalment arran del conflicte judicial, ara aquestes dues vistes, una interior i l’altra exterior, de l’església de la Colònia Güell, de la qual només se’n va fer la cripta, quedaran desats per sempre més al MNAC. I això que moure’s es mouran per lluir-se en la gran exposició que organitzaran el MNAC i el Museu d’Orsay de París l’any que ve. La mostra s’inaugurarà al juliol i, segons insisteix la consellera Mariàngela Vilallonga, estrenarà el pavelló de Victòria Eugènia. D’aquí a un any i mig, les obres del projecte d’ampliació del museu de capçalera de l’art català hauran d’estar enllestides. La consellera ho veu del tot factible amb la injecció de diners (2,5 milions) prevista als pressupostos del govern –“encreuem els dits perquè s’aprovin”–; el director del MNAC, Pepe Serra, en té dubtes. Però l’exposició es farà, encara que sigui a les velles sales. Al museu francès es veurà a principi del 2022, i abans, a la tardor, viatjarà al CaixaForum de Madrid.

Abans d’aquest tour, la parella de dibuixos passarà pels tallers de restauració del MNAC (important: ni ara ni probablement mai s’incorporaran a l’exposició permanent). El seu estat de conservació actual és feble. Salta a la vista que són obres que han patit. Gaudí les va crear al voltant del 1908-1910. Un quart de segle després, van estar de sort: no es trobaven entre l’ingent material preparatori dels edificis de l’arquitecte que va ser destruït durant la Guerra Civil. Però això no es va saber fins al 1967, quan els va localitzar l’expert en Gaudí Joan Bassegoda amagats en la carbonera d’una masia de la Colònia Güell. A partir de llavors, es van donar a conèixer arreu, tant en publicacions com en exposicions que, involuntàriament, els van castigar. Són fràgils, avisen els experts.

Per aquest mateix desgast oculten secrets. Sobretot de la tècnica que va emprar Gaudí, a qui mai va fer por transitar fora dels camins típics. Els dos croquis, de carbonet, aquarel·la i guaix, estan creats damunt d’una fotografia invertida de la maqueta polifunicular de l’església. La conservadora d’art modern del MNAC Mariàngels Fondevila els qualifica de “rars i extraordinaris” per entendre l’univers creatiu propi de Gaudí, ja que són un assaig experimental del sistema constructiu que després va aplicar a la Sagrada Família (per exemple, els pilars inclinats i ramificats).

El Departament de Cultura i La Caixa, històrics aliats, tenen entre mans un futur projecte de col·laboració a favor del patrimoni artístic català. Serà el programa Gòtic obert, amb el mateix esperit que va tenir el seu predecessor centrat en el romànic, i amb el qual es van fer una vuitantena d’intervencions a tot el territori. El conveni està a punt de signar-se i la consellera Vilallonga creu que més endavant s’hauria de replicar per al llegat modernista. “La cultura no pot estar subvencionada al 100%”, sosté Vilallonga. Per a les adquisicions d’obres d’art, el departament només va invertir l’any passat 1,3 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.