Cultura

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet mor als 79 anys

Considerat un dels renovadors del teatre català, la seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort a la una de la matinada d’aquest dilluns als 79 anys. Benet i Jornet és considerat un dels renovador del teatre català del segle XX. Segons ha confirmat la seva filla Carlota Benet a través d’una piulada a Twitter, ha mort per coronavirus.

Benet i Jornet, afectat d’Alzheimer des de l’any 2015, va debutar amb ‘Una vella, coneguda olor’ el 1964, amb la que va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des d’aleshores la seva carrera es va centrar sobretot en el teatre amb obres com ‘Cançons perdudes’, ‘Desig’, ’E.R’ o ‘Testament’. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions, el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d’altres.

Entre les seves obres destaquen ‘Cançons perdudes: Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu’ (1970, premi Ciutat de Palma de Teatre 1967), ’Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna’ (1970, premi Crítica Serra d’Or de teatre, 1971), ’Berenàveu a les fosques’ (1972, premi Ciutat de Sabadell 1971), ’La desaparició de Wendy’ (1974), ’Revolta de bruixes’ (1976), ’Quan la ràdio parlava de Franco’ (1980), ’El manuscrit d’Alí-Bey’ (1985, premi SGAE 1984 i Crítica Serra d’Or de teatre, 1986), ’Ai, Carai’ (1990), Desig (1991, premi Crítica Serra d’Or de teatre, 1990 i Nacional de Literatura Catalana de teatre, 1991), ’E.R.’ (1994, premi Crítica Serra d’Or de teatre i Premio Nacional de Teatro; versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol d’Actrius, 1996), ’Fugaç’ (1994), ’Testament’ (1997), que Ventura Pons va portar al cinema amb el títol ’Amic/Amat’; ’El gos del tinent’ (1999), ’Olors’ (2000), ’Això, a un fill, no se li fa’ (2002), ’L’habitació del nen’ (2002, premi Max de textos en català); ’Salamandra’ (2005), ’Soterrani’ (2008), ’Dues dones que ballen’ (2011) i ’Com dir-ho’ (2013).

Va conrear el teatre infantil (’Supertot’, 1976; ’El somni de Bagdad’, 1977; ’Carlota i la dona de neu’, 1992; entre d’altres) i va ser cofundador de la revista Els Marges, en la qual ha col·laborat com a crític literari. L’any 2010 va publicar les memòries ’Material d’enderroc’.

Va ser guionista, a més, de serials televisius (’Poble Nou’, 1993-94; ’Rosa’, 1995-96; ’Nissaga de Poder’, 1996-98, pel qual va ser guardonat amb el premi de la Institució de les Lletres Catalanes en l’apartat de guions audiovisuals, juntament amb la resta de guionistes; ’Laberint d’ombres’, 1998-2000, i ’Ventdelplà’, 2005-10) amb un gran èxit d’audiència.

Una trajectòria reconeguda

La trajectòria de Josep M. Benet i Jornet ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions, el Premi Nacional de Literatura Catalana de teatre (1991), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013).

Alzheimer

Josep M. Benet i Jornet havia sigut diagnosticat amb Alzheimer. De fet, la seva filla Carlota Benet va publicar a principis del 2018 ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’ (Columna), un homenatge per recuperar la memòria del seu pare. L’obra s’endinsa en la veu literària de Benet i Jornet i, alhora, en l’aspecte més quotidià, mesclant el món de fantasia que compartien pare i filla amb algun record “inventat”. Segons va explicar Carlota Benet en el seu moment en la presentació, el llibre busca ser el testimoni de “dues persones que s’estimen” i on una de les quals pateix un procés de “decadència”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Txarango publica ‘A la deriva’, el primer avançament de l’àlbum ‘De vent i ales’

barcelona

Els museus gironins es reinventen

girona
JORDI COSTA
RESPONSABLE D’EXPOSICIONS DEL CCCB

“Si es fes una exposició sobre el trap al CCCB, molts arrufarien el nas”

BArcelona

Un Auditori amb vuit directores i un nou cor

BARCELONA

L’odissea de Medusa Box

la bisbal d’empordà
Un ‘Cant dels ocells’per al record
LA MÚSICA

Un ‘Cant dels ocells’per al record

Músics pagats, Planestiueja’t suspès

Les Planes d’Hostoles

La Marta Rius, en acústic a Youtube

Un moment ideal per visitar els museus que tenim més a prop

girona