Cultura

Un gran impulsor

Antoni Maria Badia i Margarit va ser un filòleg i lingüista fonamental a l’hora de donar espais als nous enfocaments metodològics i a les noves tecnologies

Com a catedràtic, Badia i Margarit va impulsar una veritable escola d’investigadors

El filòleg i lingüista expert en història de la llengua i en gramàtica catalana Antoni Maria Badia i Margarit va néixer a Barcelona avui fa cent anys. Va morir, també a Barcelona, el novembre del 2014.

Com ja es va anunciar fa pocs mesos, aquest ha de ser l’Any Badia i Margarit, comissariat pel poeta i lingüista Carles Duarte, que ens ofereix a la pàgina del costat un bell panegíric sobre la figura i l’obra d’aquest insigne filòleg de valors humanistes i catalanisme de fondària.

Badia i Margarit, del 1978 al 1986, va ser rector de la Universitat de Barcelona –el primer triat democràticament des de la Guerra Civil– i, posteriorment, rector honorari.

Com a catedràtic, sempre obert als nous enfocaments metodològics i a noves tecnologies, va impulsar una veritable escola d’investigadors. Des del punt de vista acadèmic, Badia va adoptar una mirada integral sobre el fet lingüístic, de la dialectologia i l’onomàstica a la gramàtica, la sociolingüística i l’estudi filològic de textos i autors medievals.

Va ser distingit com a doctor honoris causa per universitats com ara la de Salzburg (1972), Tolosa-Le Mirail (1978), París-Sorbona (1986), Perpinyà (1989), Knox College de Galesburg (1990), Rovira i Virgili (1994), Alacant (2002), València (2003), Illes Balears (2007) i UNED (2010).

Va ser president de la Secció Filològica de d’Institut d’Estudis Catalans entre el 1989 i el 1995. També va presidir el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i el Grup Català de Sociolingüística (1974-1991), a més de ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Va rebre distincions ben merescudes, com la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1995), el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

Tot i que els efectes del confinament a causa de la pandèmia han esguerrat molts dels actes dels Anys que coincideixen aquests mesos –el final de l’Any Teresa Pàmies va quedar escapçat, per exemple–, alguns dels actes previstos de l’Any Badia i Margarit s’han pogut adaptar a formats no presencials.

La mostra Badia i Margarit, 100 anys, de la UB, recupera en format virtual el contingut sobre el rectorat de Badia i Margarit que es va exposar fa uns anys a l’edifici de la universitat. Es pot descarregar íntegrament en format de pdf al web Anybadiaimargarit.cat, de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Permet conèixer la trajectòria vital de l’homenatjat i el context històric, polític, acadèmic, cultural i lingüístic a les acaballes de la dictadura i els primers anys de la democràcia a Catalunya.

Una de les trobades més importants de l’Any, prevista per al 25 de novembre i, per tant, cal esperar que es pugui desenvolupar sense problemes, és el simposi organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Antoni M. Badia i Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua. La comissió organitzadora està formada per M. Teresa Cabré, Joan Martí i Castell, Josep Moran, Gemma Rigau i Joan Veny, i hi participaran una dotzena d’especialistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’actor Iván Massagué: “No podem abandonar la cultura i ens hem inventat aquest mini festival amb amics i amb protocols”

Barcelona
Art
Crònica

Per què no et talles el cap?

Barcelona
Valentín Roma
DIRECTOR DE LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

“El museu s’hauria de rearmar ideològicament”

barcelona
Un tast de...
‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra Avançament editorial

Una infantesa a l’Empordà

L’Auditori rep Strenes i té nova programació d’estiu

girona
CINEMA

Kawase, Ozon i Vinterberg, a Sant Sebastià

Un 23 de juliol sense cotxes

Barcelona

Pere Faura ‘fulmina’ la dansa

BARCELONA

Luw preestrena a la Devesa el seu primer disc

girona