Cultura

Les Fàbriques de Creació de Barcelona reprenen l’activitat amb prudència i sense llibertat d’horaris

La Escocesa, el Graner i la Nau Ivanow van reobrir la setmana passada, i la Central del Circ i La Caldera, properament

Els artistes i les companyies residents a l’ecosistema de Fàbriques de Creació de Barcelona han començat el seu particular desconfinament. Amb protocols sanitaris avalats pel Procicat, la setmana passada van reobrir La Escocesa, el Graner i la Nau Ivanow, i està previst que ho facin properament La Central del Circ i La Caldera. Les coses han canviat, i la llibertat d’horaris i de moviments que les caracteritza se substitueix –temporalment- per torns, control de la mobilitat i mesures d’higiene. El retorn començava a ser “urgent”, repeteixen a l’ACN els responsables dels tres equipaments que ja han reprès l’activitat. Al Graner, per exemple, assagen contrarellotge tres companyies que han d’estrenar espectacle al Festival Grec aquest juliol.

Les Fàbriques de Creació de Barcelona són una amalgama d’equipaments amb personalitat i direccions pròpies, la majoria dedicades a la producció i la ‘residència’ d’artistes i companyies, i algunes amb activitat escènica més marcada, cas de la Sala Beckett, el Tantarantana, l’Escenari Joan Brossa o l’Ateneu Popular de 9 Barris. En l’apartat d’espais més concentrats en la recerca i la producció i no tant en l’exhibició s’hi compten La Escocesa i Hangar (producció i recerca d’arts visuals), Graner (centre de dansa i ’arts vives’), Nau Ivanow (casa de residències de companyies d’arts escèniques), la Central del Circ, La Caldera (dansa) i la Fabra i Coats (múltiples disciplines).

En major o menor mesura, totes han mantingut activitats no presencials mentre han estat tancades físicament, però aquesta crisi ha dificultat, quan no impedit, que molts creadors poguessin seguir desenvolupant la seva feina. Deu setmanes després, comença la reobertura, amb molts condicionants i el repte de “seguir fidels a l’esperit de la creació artística i les arts en viu de relació directa entre creador i públics, però en les noves condicions que es plantegen de distanciament social i prevenció del risc de contagi”, apunta Sergi Díaz, director de Ciutat Educadora i Cultura als Barris, a l’ICUB, de qui depenen les fàbriques.

Assajant pel Grec com a unitats familiars

Al Graner, la “urgència” de reobrir estava lligada a les tres companyies residents que han d’estrenar al Festival Grec, una vegada confirmat que el certamen es farà al juliol. Les tres han tornat als assajos aquesta setmana. “Havíem de poder garantir que les companyies amb què ja estàvem treballant i que tenen estrena al Grec poguessin arribar-hi amb un treball més o menys tancat”, defensa Elena Carmona, directora artística del centre.

El Graner sol acollir cada any de maig a juliol companyies que preparen produccions pel festival. Però enguany hi ha hagut un parèntesi de deu setmanes sense assajos que ho fa tot més difícil. “Cada cas serà diferent, algunes es presentaran tal i com estaven pensats, altres seran un treball en procés i altres, en fragments”, aventura sobre els espectacles que s’acabaran veient en una edició molt excepcional del festival.

Al local, els artistes segueixen el protocol elaborat pel centre i aprovat pel Procicat. Essencialment: cada companyia en un espai diferenciat, amb lavabo i dutxes propis, i “minimitzant” el contacte entre elles amb un horari d’entrades, sortides i pauses. A més, tots han signat un “acord de coresponsabilitat” sobre el respecte a les mesures higièniques i de distanciament “dins i fora” del Graner. És el requisit per poder funcionar com una “unitat familiar” –el que els permet poder assajar i estar en contacte en aquesta fases de la desescalada- i alhora “garantir un espai de seguretat per tots els seus membres”.

Aquestes condicions es mantindran probablement fins a la fase 3, diu Carmona, membre d’un equip gestor de 3 persones només una de les quals pot estar físicament al Graner. “S’haurà d’anar revisant, i a partir del juliol, probablement recuperar més normalitat”, com el vincle entre companyies diferents i la creació de comunitat, comenta.

La Nau Ivanow escalfa motors

No han tingut tanta sort dos projectes escènics en residència a la Nau Ivanow que també es preparaven pel Grec. La coproducció internacional entre Projecte Ingenu i una companyia xilena ha caigut per la impossibilitat de treballar juntament en aquest context. L’altra, de la companyia Hui Basa, que havia de presentar espectacle al Teatre Lliure, ha quedat anul·lat “i posposat probablement a la temporada vinent”.

Ho detalla el director de la Nau Ivanow, David Marín. Explica també que la darrera ha estat una setmana de “transició”, un cop validat el protocol per part de les autoritats, i les companyies residents no tornaran fins aquesta vinent (sí que ho van fer els usuaris de l’espai de ‘coworking’ que ofereix aquesta casa de residències de creació escènica ubicat al barri de Sant Andreu). Les companyies, quan tornin, reprendran els assajos de projectes que s’han ajornat, en el millor dels casos.

Com al Graner, les companyies poden assajar “normalment”, en tant que ‘nucli familiar’. Però, un cop més, funcionen amb torns i tenen la mobilitat reduïda dins de la nau. Per a uns espais acostumats a la “llibertat d’horaris” i l’obertura “gairebé 24/7”, les rutines han canviat molt.

Un aprenentatge positiu dels mesos de tancament han estat les formacions en línia que han emprès. Cinc sessions (sobre producció, distribució, internacionalització, etc.) que han seguit 1.300 professionals de 80 ciutats del món. “Hem descobert el format i hem tingut molt bon feedback; és possible que mantinguem aquestes coses”, planteja Marin pensant en un futur on s’endevina que la virtualitat tindrà més pes.

Els artistes tornen al taller

La Escocesa és la tercera Fàbrica de Creació que ja ha reprès l’activitat presencial, encara que tímidament. En aquesta nau del Poblenou dedicada a la producció i recerca d’arts visuals els artistes residents no han pogut treballar al seu espai durant més de dos mesos. “Aquí es practica un tipus d’art molt analògic, molt tàctil, i demanar a aquests artistes que es ‘despresencialitzin’ tant de temps ja estava generant un problema”, explica el seu responsable, Enric Puig. Per això han volgut “accelerar”, i aquesta setmana ja s’ha permès el retorn dels artistes, però “sota reserva” per jornades senceres, i amb els espais comuns tancats.

És un retorn “progressiu” que encara no permet la llibertat d’horaris i de moviments que també caracteritza la casa, lamenta Puig, però que torna a donar vida a l’espai. En paral·lel i donades les circumstàncies, La Escocesa ha redirigit cap a la recerca la seva “voluntat de servei públic”, tot canviant els tallers, exposicions i activitats amb públic per tres grups de treball que exploraran “solucions a la situació actual des d’altres perspectives”.

Un d’ells es dedica a buscar estratègies “per tornar a posar el cos dins de l’esdeveniment cultural, quan sembla que la línia que s’està seguint és la de la virtualització”. Molt vinculat a aquest, un altre dels grups pensarà en clau de barri quin tipus d’activitats culturals es poden generar “des de La Escocesa cap a l’exterior” perquè el veïnat vagi “perdent la por a relacionar-se de nou amb aquests esdeveniments”.

Un altre actor cultural del barri és la Sala Beckett, coneguda sobretot per la seva vessant escènica però que també forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació, amb una activitat important de residències d’autors i companyies, i formació. La Beckett segueix tancada encara, però a principis de maig va anunciar la seva intenció de reobrir així que s’autoritzi, encara que sigui amb l’aforament reduït, i com a “camp de proves”. El Tantarantana i l’Escenari Joan Brossa, en canvi, optaran per tornar a obrir amb públic al setembre.

2,7 milions a les fàbriques aquest 2020

Amb models de gestió i pressupostos diferenciats, totes les Fàbriques de Creació de Barcelona reben suport econòmic municipal, i algunes també d’altres administracions públiques. Durant el 2020, i sumant la inversió afegida que s’hi farà vinculada a la crisi de la covid-19, la previsió és que l’Ajuntament hi aporti al voltant de 2,7 milions d’euros. Sergi Díaz, responsable del sistema de fàbriques, reitera que la creació artística a la ciutat de Barcelona “és quelcom a preservar com a essencial”, tant com el retorn del públic als espais d’exhibició. Planteja, així, “voluntat i desig” que els efectes d’aquesta crisi no posin en perill cap d’aquests centres. “Treballarem perquè l’afectació sigui la mínima possible i que duri el mínim”, es compromet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.