Cultura

ÀNGEL PORTET

PRESIDENT D’HONOR DE L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE RAIERS

“La proclamació de la Unesco seria un homenatge a tots els raiers”

La Pobla de Segur fa la 42a Diada dels Raiers en un format més reduït, poques setmanes després de l’anunci que els raiers del Pirineu entren en la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Com ha estat el camí fins arribar a formar part de la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco?
La candidatura és una antiga aspiració. L’any 2010 en l’assembla de l’Associació Internacional de Raiers es va aprovar presentar-la i, dos anys després, aprofitant que l’assemblea es va fer a la Pobla de Segur, vam donar el tret de sortida del procés. A Madrid ens van dir que tenien moltes propostes i no volien que una candidatura multinacional els prengués la possibilitat de demanar coses només espanyoles. Va quedar tot una mica aturat fins que vam plantejar que un altre país encapçalés la candidatura. Polònia es va posar al capdavant, i fent pressió amb tots els municipis raiers de l’Estat vam demanar al govern que s’apuntés a la candidatura, i finalment així ha estat.
La candidatura la formen 40 associacions d’onze països. Què tenen en comú?
Tenim la mateixa tradició, no només de baixar troncs pel riu sinó d’una forma de vida molt dura. Cada transport de fusta s’adapta a les aigües del seu riu o canal i té unes certes diferències, però la base és la mateixa.
Com es manté viva la tradició en tots aquests països?
Hi ha llocs on l’únic que es fa és una festa un cop l’any, hi ha altres llocs que tenen museus, sales d’exposicions per recuperar el material que s’hi ha trobat, i engeguen investigacions. Aquest any sortirà un llibre que recull la tradició de tots els rius europeus. També fem coses conjuntes; ara fa 30 anys de la creació de l’associació internacional, s’ha fet una exposició a Praga amb fotos de raiers de tot el món que es portarà a Brussel·les, al Parlament Europeu.
Quan va deixar de ser un ofici?
Al Pallars a partir dels anys trenta del segle passat ja no es van fer més baixades. En canvi a Navarra i l’Aragó l’ofici es va reprendre després de la guerra civil perquè van veure que era una manera de sobreviure. Fora d’aquí tenim Finlàndia, on es fa servir un sistema molt diferent de llac en llac, i això s’ha estat fent fins fa molt poc. Al Quebec fins fa deu o dotze anys encara es baixava fusta pel rius. Els últims llocs del món on es fa són a Sibèria i l’Amazònia, però d’això no m’agrada parlar-ne perquè és molt trista la desforestació que s’hi està fent, i en part s’ha pogut fer perquè la fusta la treuen pel riu. A molts països tot s’ha transformat, els rius s’han omplert de preses i hidroelèctriques, i s’ha acabat l’ofici.
Estan documentats, els orígens de l’ofici?
La Bíblia parla de la construcció del temple de Salomó i diu que es van baixar cedres del Líban amb rai. A Itàlia tenen una estela funerària romana del patró del col·legi dels raiers que baixaven fusta dels Alps fins a Venècia. Al nostre país es comença a baixar fusta pel riu quan s’acaba la que hi ha a prop d’on fa falta. Es gasta molta fusta en l’època de construcció dels grans vaixells de l’Armada Invencible. Els grans troncs per fer els mastelers baixaven del bosc d’Irati, a Navarra, a través de l’Ebre arribaven a Tortosa, i per mar, arrossegats per vaixells, es portaven al port de Barcelona, al de València o al de Marsella. El llibre del Consolat de Mar parla de rais a la deriva al mar i qui els trobava en podia disposar.
Els raiers catalans del Pirineu tenen algun tret diferencial?
En aquest moment que hem convertit l’ofici en festa, el més important és que hi ha molta gent jove, mentre que en altres llocs d’Europa són molt grans.
A Catalunya, quan es converteix en una tradició festiva?
Passen molts anys que no se’n parla fins que el 1972 a la Pobla de Segur, Ramon Boixareu, germà de la meva mare i fill d’un dels últims raiers, decideix fer una commemoració i recuperar l’ofici juntament amb raiers de Coll de Nargó. L’any 1979, quan es recuperen els ajuntaments democràtics, a la Pobla es crea la Diada dels Raiers i es comença a fer una baixada anual pel Noguera Pallaresa, s’impulsa la creació del museu i de l’associació internacional. El 2002 es converteix en festa tradicional d’interès nacional a Catalunya.
Quantes associacions hi ha a Catalunya?
N’hi ha dues: l’Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa, de la Pobla de Segur, i l’Associació de Raiers de la Ribera del Segre, de Coll de Nargó.
Què caldrà perquè arribi a proclamar-se la candidatura?
Ens diuen que les coses s’estan fent molt bé i que pot tirar endavant. Hi hem passat moltes hores i hem patit, però ara està encarrilat
Què representarà per al món raier aquesta proclamació?
Per als que som descendents de raiers, la proclamació de la Unesco seria la culminació del procés i un homenatge a tota la gent que van tenir l’ofici. També seria una forma de revitalitzar les festes i un argument turístic per a la Pobla de Segur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI AMORÓS (JA)
NINOTAIRE I REALITZADOR DE CINEMA D'ANIMACIÓ

“Els límits de l’humor són en el sentit comú”

barcelona

El violí sense etiqueta

sant feliu de Guíxols

L’arrel mediterrània

BARCELONA

La primera edició del Girona Music Festival s’ajorna fins l’any vinent

girona

El Vinyoli més nu, a examen

SANTA COLOMA DE FARNERS

L’ampliació de l’Arqueològic de Banyoles, a concurs

banyoles

Un vespre amb Marc Ros i Martí Gironell

televisió

Albert Pla farà una sèrie sobre els Borbons

obituari

Mor de Covid-19 el cantant i actor Trini López