Cultura

De sobte, l’estiu que ja no esperàvem

Fa un parell de mesos, quan estàvem ben tancats a casa, pensàvem que aquest seria un estiu sense festivals: gairebé ho vèiem ja com un mal menor, davant la perspectiva immediata de sobreviure a la pandèmia. En pocs dies van caure de la graella grans festivals com ara el Primavera Sound, el Festival Castell de Peralada, el Festival de Pedralbes, el Cruïlla, el Sónar i, al cap d’unes setmanes, també el Festival de Cap Roig. Però de cop i volta, mentre anàvem sortint a poc a poc de l’estat d’alarma i es veia una mica de llum al final del túnel, va anar canviant l’estratègia: molts festivals i cicles de concerts van decidir continuar endavant, en nous emplaçaments, amb restriccions d’aforament i les distàncies preceptives entre els espectadors, però amb la música en directe sonant com sempre. Això sí, amb pocs artistes internacionals per les dificultats per viatjar entre països diferents, la qual cosa ha acabat afavorint els artistes del país, els de km 0. No tot són males notícies.

El Festival de la Porta Ferrada, degà del sector a Catalunya, va ser un dels primers a reconvertir-se, endarrerint les dates fins ben entrat l’agost i traslladant el seu escenari principal al Guíxols Arena: una gran superfície, immensa per als 800 espectadors que hi tindran accés cada nit. I en una línia semblant s’ha adaptat un altre clàssic de l’estiu empordanès, Sons del Món, concentrat aquest estiu a l’enorme esplanada de la Ciutadella de Roses. Els canvis de calendari han provocat que festivals de primavera com ara el gironí Strenes es facin tot just ara i que la temporada de festivals, que tradicionalment anava de baixa a partir de mitjans d’agost, aquest any sigui especialment intensa durant tot aquest mes. Fins i tot, en aquest context hostil, ha nascut algun nou festival, com ara el Girona White Festival. I no serà l’últim.

Hi ha ganes de sortir i de gaudir de la música en directe en aquestes nits d’estiu que ja no esperàvem viure amb la intensitat d’altres anys. Amb imaginació, molts grans festivals han creat nous formats –Cruïlla XXS, les Nits del Fòrum del Primavera Sound, Fes Pedralbes, el Livestream de Peralada–, i la immensa classe mitjana del sector es manté molt activa, com queda clar en aquest especial. En molts pobles i ciutats de tot Catalunya hi ha festivals i cicles de tot tipus i condició, entre els quals n’hi havia molts fins ara amb entrada lliure i gratuïta. Alguns mantenen la gratuïtat en aquesta nova realitat, però no l’accés lliure: les invitacions s’han de reservar prèviament i es prenen tot tipus de mesures per evitar que aquestes trobades nocturnes es converteixin en nous focus vírics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sector de l’art, en xoc

barcelona

La jutgessa d’Osca torna a rebutjar l’execució provisional de la sentència per traslladar les pintures murals de Sixena

Osca

Males Herbes i L’Altra Editorial impulsen el segell conjunt ’Les Altres Herbes’

Barcelona
Art

Escultura en directe, a Olot

Crònica
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Emprendre el vol fora del mur

Barcelona
Renaldo & Clara
Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

BARCELONA

A peu de la realitat

barcelona

La caritat no és matar

Girona

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

Girona