Cultura

Ateneu de la Cançó, viable i necessari

Un estudi posa sobre paper una reivindicació històrica i proposa la creació a Barcelona d’un centre públic dedicat a la Cançó

L’ateneu seria un espai de creació i memòria històrica amb programació estable

L’Ateneu de la Cançó, un equipament llargament somniat per cantautors i activistes de la cançó, podria haver fet un important pas endavant amb l’estudi universitari de la sociòloga Gemma Ponsa. Aquest informe, tutoritzat pel professor en ciència política i exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà, assenyala l’oportunitat “històrica i estratègica” que, per a Barcelona, significaria tenir un equipament d’aquestes característiques i proposa fer d’aquest possible ateneu un espai cedit a la gestió ciutadana o comunitària en la línia del que són ja, per exemple, l’Ateneu Popular 9 Barris oi el Centre Artesà Tradicionàrius. “La cançó necessita un espai de titularitat pública estable, amb una identitat única, i que els seus usos es destinin plenament a la creació, producció, formació, divulgació i exhibició de la cançó”, remarca l’estudi, que visualitza el projecte, també, dins el programa de Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona i que tindria una sala auditori amb programació estable, un centre d’arxiu i documentació sobre el gènere, aules i tallers de formació per a escoles i joves, bucs d’assaig, un programa propi de creació, residències d’artistes i un espai de bar restaurant com a punt de trobada informal per als seguidors del gènere.

L’estudi és fruit d’un encàrrec de l’Associació República de la Cultura, impulsora del Festival Barnasants, i analitza les necessitats i prioritats del sector, les possibilitats jurídiques i financeres del projecte i els beneficis que un Ateneu de la Cançó suposaria per al conjunt de la societat barcelonina i catalana. “L’Ateneu de la Cançó és una reivindicació històrica, no només del Barnasants sinó del conjunt de cantautors d’aquest país. La cançó d’autor necessita més que mai d’un espai de programació estable, de creació, de trobada i de memòria històrica. I Barcelona i Catalunya necessiten més que mai tornar a ser un punt de referència cultural d’escala internacional. Per això, demanem a les administracions públiques la màxima celeritat per fer realitat aquest projecte el 2021”, exposa Pere Camps, president de l’Associació República de la Cultura i director del Barnasants. L’estudi, hi afegeix Camps, és “la prova definitiva que les administracions públiques de Catalunya tenen un deute amb la cançó” i ja l’ha fet arribar, amb la voluntat de “posar fil a l’agulla el més aviat possible a aquest projecte de país”, al president de la Generalitat, l’alcaldessa de Barcelona, el ministre de Cultura i la presidenta de la Diputació de Barcelona. Un dels puntals del projecte, segons defensa també l’autora del projecte, Gemma Ponsa, és que “actualment no hi ha cap país o ciutat del món que sigui pioner en aquest gènere cultural” i un ateneu d’aquestes característiques podria convertir Barcelona en “capital europea del gènere de la cançó d’autor”.

L’Ateneu de la Cançó, segons l’estudi, es finançaria en un 64% amb aportacions públiques. El 36% restant s’obtindria de la venda d’entrades i de l’oferta de serveis com ara les inscripcions a cursos i tallers, així com del lloguer d’espais. El pressupost estimat anual seria d’1,2 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sector de l’art, en xoc

barcelona

La jutgessa d’Osca torna a rebutjar l’execució provisional de la sentència per traslladar les pintures murals de Sixena

Osca

Males Herbes i L’Altra Editorial impulsen el segell conjunt ’Les Altres Herbes’

Barcelona
Art

Escultura en directe, a Olot

Crònica
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Emprendre el vol fora del mur

Barcelona
Renaldo & Clara
Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

BARCELONA

A peu de la realitat

barcelona

La caritat no és matar

Girona

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

Girona